Cercador
"All in"
Un relat de: iong txon- Compartir:
Burgès: El felicito. Aquesta tercera mà ha estat emocionant i ha jugat amb intel·ligència. Em pensava que no s'atreviria a igualar la meva aposta.
Predicador: M'ha semblat que es tractava d'un farol, però també em podria haver equivocat.
B: Sóc capaç de fer aquesta jugada de mil maneres diferents i normalment em dóna bons resultats. Es pot dir que tota la meva vida ha estat un gran farol Però no sé si l'atabalaria amb aquesta mena de confidències. Penso que vostè em podria comprendre. Com que ja té una edat
P: Parli sense por, ja veurà com després es trobarà millor
B: Bé, com que de fet s'emporta els meus vint mil euros li acceptaré que ara em faci de psicoanalista i pari l'orella una estona. Al capdavall d'aquí a pocs dies tot això serà de domini públic. Per començar he de dir-li que ha estat jugant amb un home que no és tan honorable com podria haver-li semblat al primer cop de vista. Es pot dir que m'he fet un estafador professional. Porto tants anys desviant diners dels comptes de la institució que presideixo, que em pensava que duraria sempre.
P: I no?
B: Em temo que s'ha acabat el bròquil. Però acompanyi'm al bar, ens anirà bé una copeta. Aquí té el bastó.
Cambrera: Bona nit Sr. B, aquí té el seu Martini. I el senyor què prendrà?
P: Un whisky doble si us plau.
B: Sigui amable amb la senyoreta. Durant el dia fa d'infermera a l'Hospital comarcal. Qualsevol dia podria ser l'encarregada d'administrar-li la sedació terminal. Jo sempre li dic que per això li deixo propina Ara, però, em convindria més fer-me amic d'un senyor jutge que jo conec.
C: Vol dir que finalment haurà d'anar a la presó Sr. B?
B: La cosa pinta magre, però encara tinc moltes cartes per jugar. I vostè mossèn, no em podria donar l'absolució?
Comentaris
-
D'absoluta actualitat![Ofensiu]Unaquimera | 19-04-2010
Com molt bé s'assenyala a la introducció, aquesta conversa podria haver tingut lloc en diferents escenaris que haurien servit d'entorn acollidor per a la confidència... o per a la confessió, ja que ben bé totes dues coses es donen al mateix temps.
El text, en realitat, no diu res de nou al lector assidu de premsa o a qui escolti amb un mínim d'atenció les notícies: el tema és aliment diari, o al menys habitual, de telenotícies i d'articles escrits. Tanmateix, el burgés podria ser també un polític...
En resum, resulta un diàleg absolutament versemblant i d'actualitat.
Bé, si has llegit el Retrat d'home feliç amb forat i t'ha agradat, crec que ara podries passejar-te per la Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat, per a complementar d'aquesta forma la visió del cas. Veuries que si que comet, al cap i a la fi, algun disbarat... Fins i tot, podries triar quin final prefereixes!
T'envio una abraçada de les bones,
Unaquimera
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108324 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.