All About Sílvia (T'escoltaré sempre II)

Un relat de: Suzanne

Ara que hi penso, de la Sílvia no n'havia parlat mai abans. És una gran amiga, de les que n'hi ha poques. Aquell dia que no es va presentar a la nostra cita em vaig començar a preocupar. La trucada del mòbil vint minuts més tard de l'hora en què havíem de trobar-nos no havia estat seva, sinó de la meva mare que volia que anés a sopar un dia d'aquests. No era típic de la meva amiga esfumar-se sense més, sense deixar cap excusa per poc creïble que fos. Per tant, quan vaig arribar a casa en lloc de posar-me còmoda i arrepapada al sofà tot escoltant Stan Getz i un got de Scotch on the rocks a les mans, vaig haver de començar a fer trucades. Per fi vaig saber a través de la seva germana que, aprofitant que el cretí del seu marit marxava el cap de setmana a una convenció d'homeopatia frenopàtica, la Sílvia havia agafat l'ampolla de Gordon's per celebrar-ho i se l'havia trincat amb la poca tònica que li devia quedar a la nevera.

La mala sort va ser que se li acudís, de pura bona amiga que és, venir igualment per trobar-se amb mi en aquell estat. Només sortir de casa va encastar el cotxe contra una farola del passeig, i al cap de tres minuts els mossos ja eren allà alertats per un veí conscienciat, i una mica pelma. Els mossos ni la van fer bufar abans de portar-la directament a la comissaria mentre ella protestava que no era just no deixar-la acabar de disfrutar una borratxera com cal.

La Sílvia no és una alcohòlica ni molt menys, s'ha de entendre, només era la celebració d'una ocasió especial. De vegades fa falta beure -en moments d'eufòria amb els amics, com ara a les nits del cap de setmana, o quan t'envaeix la tristesa i aquesta és tan punyent, tan terriblement amarga, tan aclaparadora i profunda i et fa sentir tan inútil i petita, que és com si et fonguessis i et convertissis en un tros de catifa damunt la qual la gent transita i es neteja el fang de les sabates. Llavors sí s'entén.

És veritat que cap d'aquestes dues condicions es donaven amb ella -si era per celebrar-ho i estava eufòrica, li mancaven els amics, i si estava trista llavors no era cap celebració. Però és que ella és un cas especial, no té remei, totalment imprevisible, la qual cosa, tot i que l'eixelebrat del seu marit no sigui capaç d'apreciar-ho, és un dels seus encants, i el que de vegades fa perdre el cap a alguns homes momentàniament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

17746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com