Alhambra

Un relat de: Tomas Turbat



Alhambra
tan morena, tan expresiva
I només roçante una mica, tan agraida que ets
El que tu hem demanes no son paraules,
Però solsament et donaré fets,
i Com un poema escrit en cursiva
deixant de banda la trista monotonia
i melancolica rutina dels teus pobres acords
hem deixes escoltar el batec del teu cor
que tu i jo, com dorades nedant contra corrent
com motorista contre el vent
creèm ,
una melódica unió,
jo amb les mans i tu amb l’ ànima,
un fregament
que posteriorment , será calor
calor de vida, calor roent
calor d’enveja i transparent.
I a qui bé l’ esencia de la nostra ironia,
Que quan estem junts és quan hem sento mes sol
Com l’alcoholic i la seva beguda,
Un no és, si al costat seu no hi és.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Tomas Turbat

4 Relats

6 Comentaris

2812 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00