Cercador
Alguna vegada....has sentit això? escolta'm
Un relat de: poetessa frustradaTanco els ulls i veig els teus mirant-me a poc a poc i no puc respirar, tinc un nus a l'estomac que no em deixa veure la realitat i no puc parlar perquè la meva pena s'ofega en les meves llàgrimes. No puc parar de pensar que hagués passat si jo hagués actuat d'una altra manera, el sentiment de culpa em pertorba i no puc deixar de pensar en ell. Que ingènua he estat per pensar que ell també volia estar amb mi, que innocent per creure'm a mi mateixa i les meves mentides internes per fer dels indicis proves evidents. El meu error realment l'he pagat car amb indiferència, llàstima i pena i fins i tot m'atreviria a dir que amb una pinzellada de compassió continguda. Amb les llàgrimes escampades cerca la teva culpa que segur que alguna d'elles et pertany. Ara que sense llàgrimes caigudes però això sí amb els ulls plorosos penso que ell podia haver estat la raó del meu somriure però no ho serà mai més. Recordo el meu somriure quan els seus ulls passaven a saludar-me, quan el seu somriure trucava a la porta i quan les seves dolces paraules sortien a passejar. M'agradaria llençar la memòria des de la mateixa alçada que van caient una a una les meves penes sense pensar en l'arribada al terra, es llancen sense pensar al buit esperant la fi.
Tornaré a ser feliç? Com anhelo els somnis amb tu, els somriures amb tu, anar de la mà amb tu, parlar sense gesticular ni emetre sons amb tu i sobretot estar i ésser tu en cadascun dels moments que em vas dedicar.
Però ara ja és passat, res del parlat serà futur i llàstima no poder arrencar aquestes pàgines que marcaran el final del meu llibre. Impossible oblidar-ho tot, impossible esborrar de la meva ment paraules que per més dolces que sonin són dagues directes al meu pobre cor decebut, més del que jo pensava. Avui el meu cor ha enviat un missatge al meu cap, li ha explicat tot allò que fins avui no s'atrevia a dir: L'estimo em sents? L'estimo!!!
El meu cap no s'ho ha empassat així com així però de sobte les llàgrimes han començat a caure dels meus ulls i els meus ulls blaus s'han anat tornant vermells i plorosos en un tres i no res. Quan m'he adonat estava somicant aquí ajaguda pensant el següent pas. És un secret, si us plau no obriu boca que masses boques han parlat per mi, raó de més per tornar a rumiar el meu error.
M'agradaria conèixer un altre poeta que faci de mag, fent aparèixer un somriure al meu rostre amb tant sols una paraula, amb tant sols una mirada.
l´Autor
33 Relats
45 Comentaris
38628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!
Últims relats de l'autor
- Porta'm
- Jo
- L'esperança d'una esperança perduda
- Retalls d'una vida pèrduda
- Decepció en forma de llàgrimes
- Jugant amb la teva exitació
- Impressions -apropiació del terme humià-
- Els meus somriures...
- Posem ordre?
- Només puc dir què sento...
- Alguna vegada....has sentit això? escolta'm
- Consells d'una amiga
- El teu somriure em mira a poc a poc -història d'un amor virtual-
- Pluja, estels i llàgrimes
- Pensarà ell en mi?