alguna cosa

Un relat de: l'home d'arena

Vindràs d'enlloc,
a l'estil lleuger i mut de l'incopsable,
o d'allò perdut o absent
i de nom carbonitzat.
Vindràs, i et faràs tan propera
que serà ben difícil existir
sense donar-te la vida que em queda.
Vindràs sense mesura
d'una vora submergida, llum
en la foscor.
Vindràs, i jo et diré del tot
forçant els llavis per besar-te.
Vindràs per caure, i jo,
lligat amb mansuetud, cauré després de tu
en el fulgor d'aquella sort que portes
oberta i mar,
encomanant silenci
darrere dels meus ulls.


Comentaris

  • ginebre | 18-07-2010

  • mestre[Ofensiu]
    Marc Freixas | 10-04-2010 | Valoració: 10

    alguna cosa em diu
    que les teves paraules, versos, poemes
    em són molt creatius a la manera del meu fer...

    deixa'm que et digui, després de llargues estones llegint-te dia si, dia també
    que tu també t'has convertit en un mestre per a mi


    em feia cosa comentar-te
    perquè no sabia com fer-ho,
    però prefereixo dir-te el què penso de tu
    que no pas atrevir-me a fer un comentari directe de qualsevol dels poemes que t'he anat llegint


    com diria salzburg :

    "em trec el barret per vos"


    una abraçada ben literària

  • gypsy | 10-07-2009

    gràcies per existir, per la música, per tots els versos deixats en ofrena, per seguir allà on s'interromp el camí.

  • No sé[Ofensiu]

    si el tetx de la teva biografia te a veure amb la teva activitat actual aquí a ReC.
    Sàpigues, però, que malgrat les meves "desconnexions" de la pàgina, quan "reconnecto" passo sempre per aquí i que encara que deixi pocs missatges, pocs comentaris, la realitat és que ets un dels imprescindibles.
    M'encanta el tó elegíac i estripat, el clam que surt de cada vers, de cada mot que escrius, la vitalitat, la carnalitat que sovint transmets.
    Davant d'alguns dels teus poemes, i aquest n'és un, l'únic que pot fer el lector, i així ho faig, és, baixant el cap en senyal de respecte, una reverència.

    I, evidentment, una abraçada.

    Antoni

  • ginebre | 26-05-2009

    alguna cosa
    un pòsit
    un fons de llevadura
    un microrganisme tal
    que amb el mínim canvi
    de temperatura
    fa la muda

    bonjour

  • gypsy | 27-04-2009

    mira que ets bèstia! uf, em deixes... que si em punxen no em surt sang, tros de POETA!

    gyps

  • Òndia, compare![Ofensiu]
    rnbonet | 03-04-2009

    Quasi , quasi, un pregó al nord i al sud, als quatre vents; al poble. Un crit voluntariós d'amor sense mesura: terra promesa.
    I d'afegitó et dic allò sabut: salut i rebolica!

  • Sorprenent poema[Ofensiu]
    Valentí Valent | 03-04-2009 | Valoració: 10

    Sorprenent poema que parla -al cor, a l'orella- d'alguna cosa que es pot sentir, com es pot sentir l'amor i la soletat.

    Endavant amb mansetut o sense.

  • Talla...[Ofensiu]
    RATUIX | 03-04-2009

    ...l'alè. Es com un bany en un mar en tempesta.

  • Espiral | 02-04-2009

    Hola! Sóc nova per aquí, i buscant buscant, m'he trobat amb aquesta composició.
    Com a crítica literària sóc bastant nul·la, només puc dirque l'intuició em diu que aquesta poesia, aquesta alguna cosa, és quelcom bell i que m'agrada. Trobo que és un crit subtil, d'na tendresa desbocada. En resum: m'ha agradat!
    A reveure!
    Espiral

Valoració mitja: 10