alguna cosa va a canviar

-Ei, hola.
-Hola.
-I aquesta cara que portes? Les classes?
-La Marta…
-Ja esteu barallats?
-No, ni tan sols això. Porta uns dies molt extranya amb mi... no sé què li passa. Li pregunte i em canvia de tema…
-Uf! Ja saps com són les ties. Accepta-les però no intentes entendre-les mai.
-No sé tio. Segur que li ha passat algo, o l'he cagat o…
-Ei ei! No et calfes el cap. Si no saps què li passa i no t'ho diu tu no hi pots fer res. Queda amb ella, parleu, pegueu un clau i ja està. Segur que li passa…
-Potser tens raó. Vaig a enviar-li un missatge…

*Nena, en mitja hora vaig a ta casa, val? T'estime. Besets guapa*

-Bé tio, me'n vaig a vorer si vaig a veure-la.
-Encara tens la moto al taller?
-Sí. M'han dit que passe a finals de setmana.
-Vinga, ja em contaràs!
-Au!




-Si?
-Hola, sóc Marta. Està Raquel?
-Sí, un moment…- Marta escolta de lluny- Raquel! Agafa'l que és Marta!
-Ei Marta…
-Raquel, Lluís m'ha enviat un missatge, que ve en un moment a ma casa…
-Li ho vas a dir?
-No ho sé…
-Encara no li has dit res?
-No.
-Ostres Marta, ja està bé eh… li ho tens que dir. Sigues sincera amb ell.
-Ja… què faig?
-Parla avui amb ell.
-Bé, doncs vaig a arreglar-me una mica.
-D'acord. Ja em contaràs…
-Sí. Aquesta nit parlem.
-Un bes guapa.
-Un bes. Et vull molt.
-Jo també.





Marta mentres es vestix i es pentina deixà caure una llàgrima, i una altra, i una altra… i trenca a plorar, fins que algú cridà al timbre. Mirà el rellotge. Deu ser Lluís. Li obrí la porta de baix i la del pis. Ella l'espera en la seua habitació. S'acosta al seu llit i comença a acariciar les seues cames, a besar-li el coll, però nota que no està massa receptiva. La mira i sap que ha estat plorant, però no li pregunta res… la coneix molt bé i sap que si pregunta ara no traurà profit, sols la farà plorar més. L'abraça i li besa als llavis. No sap com ni per què però ara li segueix el joc. Les mans de Lluís poc tarden en clavar-se en les bragues de la seua xica i cada cop estan més excitats. Marta es treu la roba i li la lleva a Lluís. Fan l'amor un cop més, però no com sempre… Marta sap que alguna cosa va a canviar. Es queden al llit abraçats…
-T'estime Marta… -li diu Lluís molt baixet… esperant com sempre un ‘jo també', però Marta li diu entre llàgrimes…
-Estic embarassada.