Alfanumèric

Un relat de: rnbonet

Al País de les Lletres, tot anava rebolicat. Un mal dia, se'n van adonar que allò no rutllava. I havia estat ben clar, de tota la vida.
El que van descobrir de sobte era que tots dos pobles que configuraven el país, el Poble de les Consonants i el Poble de les Vocals, estaven formats, exclusivament, per femelles.
Quin desgavell, en fer tal descobriment!

Al poble menys poblat, el de les Vocals, les habitants es van reunir en assemblea.
- Està ja clar - deia la "a", matrona de les lletres- perquè el país no augmenta! L'índex de natalitat és zero... I sense possibilitats de tendència a l'alça!
-Claríssim, claríssim! - Afegí la "i", a la qual sempre li agradava posar el punt a sobre.
- Eh, eh? Si no parleu més fort, no m'entere de res- va fer la "e", que estava un poc sorda.
I decidiren, sense consultar el poble veí -perquè allí també totes eren dones, però sent més nombroses, unes estarien d'acord i altres no, i s'armaria un guirigall i no s'arribaria enlloc- recórrer el món per tal de trobar solució al seu problema.
Enviaren com descobridora, aventurera, ambaixadora i espia la "o", que podia viatjar ràpidament sense quasi fer cap esforç: redolant, rodolant, arribava on calia.

Al cap d'un temps, la "o" tornà al poblat amb una bona notícia:
-No massa lluny d'ací, a uns quants dies de camí, he descobert...
-Digues, digues! - era la "u" qui parlava. Estava impacient i nerviosa.
-Vols deixar-la parlar?!- manà la "a" excitada.
I la "o" va continuar:
-... Doncs he descobert que bastant prop hi ha un altre país, el País del Nombres, on .... No s'ho creureu! Tots són mascles! I a més a més, en quantitat il·limitada... No s'acaben!

I mira per on, des d'aquest precís moment, començaren les preocupacions al Poble de les Vocals. Producte -diguem-ne- de certa lògica femenina. La "a" es trobava massa grossa, i pensà en fer un règim d'amagriment; la "i", per contra, mirant-se a l'espill, va pensar que era excessivament prima, que el seu sombreret estava passat de moda; la "e" trobava inconvenients no descoberts abans a la seua sordesa...

Que com va acabar la història? Ningú no ho sap. Algunes persones sàvies i qualque investigador aventuren cautament la hipòtesi -sense massa convenciment- d'una anomenada torre de Baal... O de Babel, segons altra nomenclatura.

Comentaris

  • Femení i masculí[Ofensiu]
    nuriagau | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat enginyós, original i simpàtic. Com has pogut escriure una història tan ocurrent?

    M'ha agradat moltíssim. He trobat molt encertat el rol femení de les vocals i el masculí dels nombres que apareixen a la història

    Felicitats pel conte!

    Núria

  • Un conte boníssim...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-12-2005

    ...irònic, divertit, simpàtic, viu... La personalitat de cada lletra, un poema. Ets un creador, amb un gran tacte i un gran sentit literari.

    I et dono les gràcies pel teu comentari perquè sempre dubto molt i molt del que faig.

    T'envio un petonàs. Ens comentem, eh?

    Per cert, ja no escrius al REPTE? Jo, hi ha dies que encara m'atrapa.

  • És un conte presios, t'ho dic , que tinc ànima de nena petita i entremaliada (una miqueta grandeta per això !!) :-)
    Un petonet.

  • OSTRES![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 26-10-2005 | Valoració: 9

    genial, crític, satíric, divertit, i amb un doble us de la paraula i de les letres molt ben trobat, amb molt poques línies fas riure un munt... Res que per això del relat curt cal tenir talent i tu en tens.

  • els orígens perduts de l'algebra?[Ofensiu]
    qwark | 24-10-2005

    Un relat amb la simplicitat i la frescura d'un conte per nens, que ens passeja pels móns fantàstics de les faules. Petit i rodó, com el barret de la i.

  • Originalitat[Ofensiu]
    Esquitx | 24-10-2005

    Comentari breu, però valuós. ¡És tan dificíl la originalitat!
    Si l'autor em permet, recordaré un acudit breu.
    Einstein es passejava un dia amb un company seu pels jardins de la universitat. El company es parava sovint per prendre notes. Estranyat, de retorn, Einstien li preguntà com era que anotava tantes coses...
    -Són idees. Les anoto abans que se m'oblidin.
    I Einstein comentà: "-Teniu molta sort, jove. Jo tan sols n'he tingut dues en tota la meva vida.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!