Alfanumèric

Al País de les Lletres, tot anava rebolicat. Un mal dia, se'n van adonar que allò no rutllava. I havia estat ben clar, de tota la vida.
El que van descobrir de sobte era que tots dos pobles que configuraven el país, el Poble de les Consonants i el Poble de les Vocals, estaven formats, exclusivament, per femelles.
Quin desgavell, en fer tal descobriment!

Al poble menys poblat, el de les Vocals, les habitants es van reunir en assemblea.
- Està ja clar - deia la "a", matrona de les lletres- perquè el país no augmenta! L'índex de natalitat és zero... I sense possibilitats de tendència a l'alça!
-Claríssim, claríssim! - Afegí la "i", a la qual sempre li agradava posar el punt a sobre.
- Eh, eh? Si no parleu més fort, no m'entere de res- va fer la "e", que estava un poc sorda.
I decidiren, sense consultar el poble veí -perquè allí també totes eren dones, però sent més nombroses, unes estarien d'acord i altres no, i s'armaria un guirigall i no s'arribaria enlloc- recórrer el món per tal de trobar solució al seu problema.
Enviaren com descobridora, aventurera, ambaixadora i espia la "o", que podia viatjar ràpidament sense quasi fer cap esforç: redolant, rodolant, arribava on calia.

Al cap d'un temps, la "o" tornà al poblat amb una bona notícia:
-No massa lluny d'ací, a uns quants dies de camí, he descobert...
-Digues, digues! - era la "u" qui parlava. Estava impacient i nerviosa.
-Vols deixar-la parlar?!- manà la "a" excitada.
I la "o" va continuar:
-... Doncs he descobert que bastant prop hi ha un altre país, el País del Nombres, on .... No s'ho creureu! Tots són mascles! I a més a més, en quantitat il·limitada... No s'acaben!

I mira per on, des d'aquest precís moment, començaren les preocupacions al Poble de les Vocals. Producte -diguem-ne- de certa lògica femenina. La "a" es trobava massa grossa, i pensà en fer un règim d'amagriment; la "i", per contra, mirant-se a l'espill, va pensar que era excessivament prima, que el seu sombreret estava passat de moda; la "e" trobava inconvenients no descoberts abans a la seua sordesa...

Que com va acabar la història? Ningú no ho sap. Algunes persones sàvies i qualque investigador aventuren cautament la hipòtesi -sense massa convenciment- d'una anomenada torre de Baal... O de Babel, segons altra nomenclatura.