Aleshores

Un relat de: Atlantis

En aquest moment
quan el meu cos s’arrauleix i sóc rodona
i em replego i sóc closa
i flexible, mal•leable, dúctil
i sóc poncella
esdevé en mi la gènesi
com el primer moment de la creació
quan déu digué que es faci la llum
i la llum va ser
i digué que es faci el mar
i el mar va fer-se
i que es facin les plantes, els animals..
i les plantes i els animals es feren..
igual que aquest miracle m’obro
no a poc a poc, sinó en un instant
com un miracle, igual
que aquest màgic moment
on del res és feu tot
en aquest moment, us dic,
tota jo em torno boca
les meves mans, boca,
boca els meus ulls,
boca la conca corba de les cames,
boca l’esquena,
boca el meu sexe,
boca la boca
assedegada, eixuta,
amb la força del vèrtex
que em gemega per dins
i tota jo sóc crit


perquè quelcom esdevé a dins que ha de florir
perquè sóc incompleta i buida,
i aquesta vacuïtat és la que em crema
és aleshores, us dic, quan esclato
i quan crido :

omple’m la boca, ocupa’m.

Comentaris

  • Reguitzell d'imatges![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-01-2014

    Unes imatges passionals, captivadores tan ben trobades que no puc dir-te altra cosa que moltes gràcies per saber trobar aquests mots precisos, tan sentits i compartir-los amb tots nosaltres.
    Una abraçada, Atlantis, i un molt bon any!

  • Espeterrantíssim!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Carai, dona! Parles amb Déu o amb el Diable? Quina estupefacció de cossos caient que desitges! Una que ho diu obertament! Adoro la teva sinceritat, és increíble presentar públicament la teva `proesa de ser dona!


    Sergi

  • BONES FESTES!!![Ofensiu]

    Que les gaudeixis amb pau, alegria i molta salut. Ep, i força inspiració per a seguir regalant-nos els teus magnífics escrits

    Una abraçada

  • Gènesi i erotisme[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-12-2013 | Valoració: 10

    És un poema preciós, que comença en una posició fetal, en el tancament de la poncella per acabar en una obertura total de cos i ànima. Tanmateix, observes que l'ésser humà no és complet i necessita que un altre cos ompli d'amor la buidor que l' acompanya.
    Meravellós!

  • Preciós[Ofensiu]
    Carles Ferran | 10-12-2013

    Quin poema més visceral, quina passió, quina fam! M’ha trasbalsat la força del desig que manifesta, la comunió amb la natura humana. Ja veus, em costa molt definir-lo, tant com costa descriure els sentiments descarnats i desfermats. Enhorabona.

  • Vaig passar-me ahir nit...[Ofensiu]
    Annalls | 10-12-2013

    ... i l'únic que se'm acudia dir es : Oh que preciós, quin poema... ara desprès de llegir el comentari de la Bloody ... i com no tinc paraules et dic que em sumo al que diu, inclòs el portar-lo a preferits.
    La veritat es que al llegir-vos m'estic començant a acomplexar !!

  • Meravellosa descripció[Ofensiu]
    bloodymaruja | 09-12-2013

    Una descripció meravellosament perfecta d'un orgasme.I és una passada com enllaçes la metàfora de la creació del món amb la gènesi del mecanisme de perpetuar-nos, si no en fills amb la unió amb un altre ésser. Un poemasso d'aquells que no s'obliden i que va directe als preferits.I gràcies per comentar els meus. A veure si algun dia ens coneixem i prenem un cafè .Una abraçada

  • allan lee | 09-12-2013

    té textura aquest poema, i la calidesa aquella que no vé de fora, l'escalfor aquesta que es genera a dins i fa tencar els ulls...de tanta set i fam. Bestial i violeta, una voràgine de la pell. Violeta pel color, jo me'l imagino així. Una abraçada - casta i plena de simpatia.

    a

  • Força[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-12-2013

    El teu poema transmet força, sentiment...
    M'agrada!
    Potser el títol no m'hi acaba de lligar

  • Entrelligades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2013 | Valoració: 10

    Aquesta preciosa poesia és un espiral de paraules, unes lligades a les altres, creant un ambient d'escalfor i unitat temàtica bestial. És com rodolar per un pendent de gespa o enfarinar-se de sorra a la platja. Aquesta unió de paraules crea una atmosfera tan propera com tèbia. M'ha encantat Atlantis. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: