Aleshores no tenia el cap, per pensar-hi més

Era fosc,
quasi no podia distingir,
el color d'aquella cortina,
que sempre m'havia despertat.

Ni tan sols la recordava...
sabia que tenia un color verdós,
però, aleshores, no tenia el cap,
per pensar-hi més...

Ja passa...
de vegades la vida enfosqueix,
aquells camins,
que tantes vegades has passejat.

I, doncs,
no pots ni recordar,
el que tan seguidament,
caminàres.

Però...
ja se sap...
aleshores no tenia el cap,
per pensar-hi més...

I fòu així,
com de mica en mica,
tot es va anar enfosquint;
i ni tan sols la meva memòria,
va poder recordar,
el color del dolor,
d'haver oblidat.