Ales de papallona

ales,
cos,
dolçor,
diferents moments per poc temps...
m'encanta!!!!

molt original!

besades guapa!!

Papallona boníca,
les ales son per volar,
volem veure els teus colors,
mostrat.

Havia llegit aquest petit poema visual moltes vegades i avui crec que és el moment.
Volia comentar-te'l feia dies, però em quedava sense paraules, com si el seu significat em sobrepassés...
Em deies que t'havies quedat una mica descol·locada amb el meu darrer poema. Doncs, al tornar-te a rellegir i perdre'm dins de la imatge, crec que no volem dir coses tan diferents. De vegades ens cobrim i embolcallem amb ales de papallona, sense gosar imaginar que nosaltres en essència en som una de sencera. És talment com sortir d'un capoll de seda assaborint la llum i les ombres de cada dia conscientment.
La bellesa, la suavitat, la fragilitat i la força també estan a l'interior. Només podem volar de debó, sense fugir, si podem sentir les nostres pròpies ales...

Jo també tinc moltes ganes de veure't, encara que en el fons sempre t'intueixo ben propera.

Una abraçada de les que escanyen!

Dues ratlles i una imatge impactant!! això és art!!! Bona creació si senyora!!!!

La papallona són les ombres, oi?
Sempre he admirat a les persones que són capaces de combinar dos arts diferents. Ho trobo d'una capacitat inventiva impressionant. Felicitats, angie, i gràcies per ser la primera persona que em comenta un relat.

Interessant experiment. Hi ha molts llibres amb una poesia en una pàgina i un dibuix o fotografia a l'altre, i vaig tenir l'honor de veure dos poemes meus exposats en un marc consistent en una obra d'art d'artistes de Premià de Mar ara fa més d'un any, però crec que això és un vertader intent d'integrar dos arts en un de sol, és a dir, de fer que una fotografia i uns versos siguin part d'una mateixa obra. Separar-ne les dues parts implicaria destruir l'obra. Com un cal·ligrama però en lloc de crear simultàniament l'obra literària i la imatge que es percep, en aquest cas hi ha dos moments diferents. Dos moments que s'unifiquen i creen l'obra.

Interessant experiment. Caldrà provar més coses.

Bé, no sé si m'he explicat però deixo el comentari -indigerible, per cert- de la meva humil impressió.

Enhorabona i una abraçada, angie!!!

Vicenç

Si jo pogués volar baixaria sempre a terra a parlar amb la gent del carrer i els hi preguntaria: Per què no voleu, vosaltres? Suposo que em cosirien a trets cada dia, fins que jo me n'afartés i anés en busca d'altres mons, cercant aventures agradables. Si no en trobés, cap problema: sempre queda lluitar.

aquest no l'havia llegit, això, que m'encanten els teus poemes visuals. Per cert, gràciee pels teus comentaris i respecte al títol del poema "BIC PUNTA FINA" doncs et diré que en un principi el volia titular només, com tu dius, "punta fina", per allò de no fer propaganda i tot el rotllo, però saps? és que m'agraden molt els bolis amb punta fina i sobretot, el BIC...(trobo que alhora d'escriure fan més bonica la lletra...no em facis cas, potser són coses meves)...no sé, potser ha estat com un petit homenatge... jeje.
1ptonàs. ESPIRAL

tots tenim una, tal vegada sigui tímida..

felicitats!!!

vola, vola, vola..
...és quan volo que hi veig clar...

salut!

gràcies pels teus lúcids comentaris! ;)

que com en somnis en envolten. Aquestes ales que ens acaronen en el pensament.
Saps, jo tenia un amic que tenia por de les papallones. Això em va fer pensar que les totes les pors són igual d'estúpides.

Abans imaginava
ales de papallona.
Ara somio el vol dels voltors.

Una abraçada molt reforta

Xavier