Alegre de mena

Un relat de: joandemataro

En Josep és alegre, una qualitat difícil de trobar avui en dia en què a un ritme de vida insultant s’ha d’afegir una crisi econòmica encara més insultant. Però tot això al Pep, com li diuen els amics, que són realment molts, no li afecta gaire perquè ell és alegre de mena.
En qualsevol reunió acaba sent el centre d’atenció, i no pas perquè ell ho busqui sinó perquè desprèn naturalitat, és espontani i molt obert, gesticula molt; i, sobre tot riu, riu tant i tan fort que el seu riure s’escampa. Si a tot això li sumes que és una persona sana i sempre disposada a ajudar, ja tens tres bones qualitats en una sola persona; encara més difícil de trobar, oi ?.
Em direu “ aquest deu tenir una vida molt fàcil i així qualsevol és alegre…”. Doncs, si penseu això, en aquest cas, patineu ! En Pep és fill d’una família humil que ha treballat tota la vida, ell es va muntar el seu propi negoci i les passa magres, com la majoria de nosaltres avui en dia. És pare de dos fills, fa uns mesos que s’ha separat i , com és normal, això ha estat un trasbals per tota la família… Ell, com qualsevol persona, ha hagut d’enterrar sers estimats i, sensible i patidor com és, sap plorar en la soledat. Però tot això ho assumeix com a part de la vida i és capaç de seguir repartint alegria pel món, doncs en Pep és alegre de mena i es fa estimar perquè dóna gust estar al seu costat.
Jo sempre he pensat que aquesta tipus de persones ja neixen així, que és un do, però també crec que és una actitud davant la vida i que valdria la pena cultivar-la entre tots. Sóc conscient que és bastant utòpic pensar això, especialment en una societat en la qual l’alegria gairebé està desterrada a comptades ocasions i fins i tot la persona alegre és considerada, en certa manera, dèbil i és presa fàcil en un món de caçadors.
En fi, deixant-nos d’utopies o no, em sento privilegiat de saber que en Pep i jo som amics, dels de tota la vida, dels de debò.

Comentaris

  • crohnic | 10-10-2011

    Enhorabona pel relat i enhorabona a la persona en què està inspirada el text... com t'ho dius, en el món en el qual vivim no és fàcil tenir aquesta qualitat d'estar sempre alegre. Suposo que és qüestió d'actituts, però en segons quines circumstàncies és difícil afrontar la vida amb alegria.

  • De mena[Ofensiu]

    Potser si que es neix alegre de mena, però crec que tens raó quan dius que un ha de posar de part seva per sentir-se alegre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2134 Comentaris

375095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan