Cercador
Àlbum
Un relat de: LavíniaCarrers, avingudes, places, balcons...
Ulls, cares, rialles, plors, cossos, passes...
Grapats d’imatges col•leccionades
a l’àlbum d’una tardor prematura
No hi resta res a col•leccionar
perquè res no n’hi ha ara. Tot és asfalt
i el llunyà ressò dels mots són campanes
que fan dansar buidors i soledats.
Sols els ulls de nits tenen la vivor
d’un món implacable que se t’atansa
i, potser, fa dels somnis els retrats
darrers i més íntims que no escampes.
Però la fosca te’ls pren i t’envia
el pas del vent per donar-te les gràcies.
Comentaris
-
un poema dolç[Ofensiu]joandemataro | 25-05-2011 | Valoració: 10
i bonic com una abraçada sincera...
gràcies a tu lavínia pel teu contacte tan amable
fins aviat
una abraçada des de mataró
joan -
Àlbum en blanc i negre[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-03-2011 | Valoració: 10
Un grapat d'imatges en blanc i negre per parlar-nos de la memòria. És el millor remei per a no oblidar-la. Somnis que ens arriben de nit, o no, i que el vent s'enduu quan ens bufa la cara. Gran poema! M'encanta la teva forma d'escriure i de fer reflexionar. Som memòria, allà hi ha el disc dur de la nostra existència. La sabrem valorar? Una abraçada.
Aleix
l´Autor
98 Relats
721 Comentaris
149004 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
El cor salvatgeés record i semblança.
Quietud avui.
Lavínia