Àlbum

Carrers, avingudes, places, balcons...
Ulls, cares, rialles, plors, cossos, passes...
Grapats d’imatges col•leccionades
a l’àlbum d’una tardor prematura

No hi resta res a col•leccionar
perquè res no n’hi ha ara. Tot és asfalt
i el llunyà ressò dels mots són campanes
que fan dansar buidors i soledats.

Sols els ulls de nits tenen la vivor
d’un món implacable que se t’atansa
i, potser, fa dels somnis els retrats
darrers i més íntims que no escampes.

Però la fosca te’ls pren i t’envia
el pas del vent per donar-te les gràcies.