Albufera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Amic Joan!
Veig que els dibuixets del rnbonet també t'han corprès, el mateix que a mi. No sé si coneixes l'Albufera de València (nosaltres tampoc anem massa), però és un lloc paradisiac que va estar ben a punt de ser destruit per l'avarícia de l'home, i la manca de sentit comú. La setmana passada van venir uns amics asturians i els portàrem a passar el diumenge a l'Albufera; dinàrem en un restaurant les especialitats típiques, i després anàrem tots plegats a fer un passeig en barca pel llac (una cosa que mai se m'havia ocurrit). Van quedar maravillats, i jo també, de la quantitat de fauna que poguérem veure des de la barca (fins i tot un bàndol de flamencs). En fi, el que vull dir-te és que moltes vegades no valorem allò que tenim més a prop...
Gràcies per haver-ho enaltit amb el teu magnífic poema per acompanyar el dibuix del meu paisà Ramon.
I com diu ell:

SALUT I REBOLICA!!!

Una forta abraçada!

FRANCESC

l'has de coneixer, i tu en saps... el poema es molt bonic i fas una descripció d'aquesta part de la terra Valenciana que molts no coneixem. Ens anirem llegint. Salut!

Molt maco aquest relat i a munt amb un dibuixet dels que fa rnbonet.

Duc la esperança,
dins una barca,
i la perseverança,
penjada de la parca.

En un mar de focs,
on el nàufrag és aigua,
ballant espurnes com socs,
i esquivant-los amb paraigua.

Salutacions

ullsblaus1

del poema em porta records d'antuvi:

sense l'encís del mar
em moriria
sense l´encis del mar
sota el cel llis.

M'agrada molt, l'únic separaria aquesta estrofa de l'anterior per no trencar el ritme