Albada

Un relat de: deòmises

Lluny del resplendor del nou dia,
Trobaré el dring del diamant, la veu
Del desig per ressorgir d'entre el rovell
De velles armadures oblidades en masmorres
D'íncubes, perdudes presons del somni.

Lluny del jurament de fidelitat del sol,
Rescataré les paraules del vent agonitzants
I oferiré l'esplendor de les seves ràfegues
A l'horitzó callat, a la immensitat
Del món mentre el romeu es perd enmig del nou dia.

Lluny del somriure de l'alba no existeix res més.

Comentaris

  • Tingues amics...[Ofensiu]
    Dídac Sanahuja | 27-04-2008 | Valoració: 10

    i et comentaran el que els vingui de gust, no el que vulguis tu.

    Disculpes, de nou. Però la teva poesia ha canviat molt, i m'agrada el canvi. Has madurat en poc temps, i segueixes sent igual de sensible que fa uns mesos. Canvi de temàtica degut al canvi de vida, ho sé.

    Però m'agrada, em segueix agradant. Dídac

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978