Albada

Un relat de: Carícies

Deixo l'escalf dels llençols,
dels teus dits, de les teves cames,
dels llavis, dels teus ulls...
Ho deixo tot quan de tu
sóc fugit, bandit.
Ho deixo i m'enyoro.
És immediat!
Però mentre marxo
un nou escalf torna a mi.
Mentre marxo
retorno al plaer
del bes i dels cossos
entortolligats, presoners de carícies i mossos
dolços.
Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER.
Quan deixo els llençols
torno a naufragar
dins l'oceà del teu cos
i tranquil.lament m'enfonso
i no pretenc surar...m'enfonso
i el teu cos em rep, m'acull i em devora.
Fins a demà, amor

Comentaris

  • Um...[Ofensiu]
    Queca | 01-03-2006

    Deliciós. Màgic. Únic. Talment dolç... Una carícia sota els llençols... un petó sobre el coixí, presses , gemecs, somriures, rialles...

    L'enhorabona!!
    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!
    Per cert, m'encanta el teu nom!

  • diuen que...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    l'orgasme és una mort aparent... i ho crec, només cal escoltar els gemecs dramàtics quan es fa l'amor... si fos per ràdio, diries que dos s'estan morint o matant...
    que tinguis un bon any 2006 ple de llençols, orgasmes i... tot!
    PTONS I UNA ABRAÇADA!

  • angie | 30-12-2005

    Un poema tan maco com les carícies sota els llençols...

    una abraçada

    angie

  • Preciós..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 30-12-2005 | Valoració: 10

    Realment captivador, únic, m'encanta!!

    Petonassos!