Albada

Soc desperta dins el teu somni
i de lluny entenc paraules,
de lluny
entre suspirs
et sento
i m agrada així sentir te.
Soc desperta dins les teves mans, que prenen força en les meves.
Tremolen sobre mi , i reconec en elles , el teu tacte
Dins el deliri dels llançols.
et retrobo molt dins ,
Ja és matinada.
Soc desperta i amb tu descobreixo ,
de tu.
Absent , llunyà i propera
l’ escalfor anyorada.
Em regales gemecs,
olors i paraules.
Com m agradaria ser amb tu
i per tu.
Com m agradaria tocar-te
Amb desfici, esglai i
humida rosada
sense tu ,
però en molt de tu
Reneixo en una nova
albada.