Alba amb Dylan

Un relat de: prudenci

Tot i escoltant cançons de Bob Dylan
Recordo el teu cos vorejat de rosers,
Els records no hi fan res a la seva paraula,
I ara que arriba l´alba ja penso en els diners.

No sóc ric, que sóc pobre, i sempre vorejant
La miseria que em dona la vida al capdevall
Ni sé pujar a cavall , ni t´he fet be l´amor,
Però tinc en el cor els colors d´un vitrall.

La música s´em fa record punxent d´unaltre vida
En que podia anar per el món sense tu.
I després… la veritat , el cant de cada dia,
I la recança morta de que arriba el futur.

Demà és igual que ahir i penso cada dia
que el present no existeix si no és en la ment.
Escolta-ho en el Vent es el que diu en Dylan
Però tu i jo sóm dos sords morint sols sense amén..

Quin paper li faré al Déu de l´amor pur
Si sempre t´he estimat com un bou , com un ruc.
L´hi donaré l´alè que per a tu guardava
Perquè neixi la llum que rau al meu absurd.

La bonança en la nit em du a les bajanades
Que són coses pensades al més profund de mi
Al costat tinc un vi que em fa de companyia
I en bèc cada dia per arribar al meu sí.

El perfum del tabac m´ofega i m´alimenta
Seria millor menta o maria o hachis,
Pero aquí hi ha massa encís, i no sé prendre coses
Que em duguin a les roses, i no a la mort del pit.

Vàrem passar molts anys de droga i alegria
Tant sana com la via que m´ha dut fins aquí
A prop de tu com si ara et besés en la sina
Que era tant dolça i fina com mel de romaní.

Quanta dies passaràn fins que m´arribi l´hora
De tindre´t a la vora tal i com era abans.
Són petits però són grans els records que m´arriben
Car són ocells que aniuen al meu cor , ja fet carn.

Qu´és carn feta de tu i de l´ànsia de tindre´t
Com et tenía als braços, al cor i sobre el llit.
Sóc gran però sóc petit, igual que les llums d´alba
Escoltant a Bob Dylan, tant sol com cada nit.


Comentaris

  • Això[Ofensiu]
    ginebre | 16-04-2007

    és un romanço. Té música, té ritme i un dolor interior que el travessa com una música antiga.
    Fa una estona que et llegeixo i està bé, trobes formes ritmiques.
    Aquest Alba amb Dylan, m'ha agradat!
    Gràcies per la lectura!

  • un poema d'esperit[Ofensiu]
    Amat | 24-11-2004 | Valoració: 8

    hola prudenci, aquesta nit tinc força mal de cap. És el teu un poema impregnat de tot el que tu hi dius i això és bo si és nota, i és el cas. M'agrada i no ho nego, però... no hi ha res de nou. També és potser el seu encís un aire a vellesa, a passat, un etern desgel ancestral que encara et sangra negrament, val tan la pena seguir per aquest camí? És la temàtica del desamor un conte que sempre es torna a explicar? M'agradaria que es tingués en compte la sobreproducció de poesia dolguda, jo també en peco d'aquesta il·lusió de retorn, vès quin remei, però a vegades s'ha d'infundir a la creació un aire de glòria (encara que perduda) latent avui i en l'instant. Donar constància de que aquest poema dol avui, per l'ahir, no sé si m'explico. Bé, no sé quines són les teves intencions, però jo crec això, d'altra banda perquè també he cregut en el teu poema. Gràcies per la lectura i endavant.

    PD: no és un 8 gratuït

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: