Alabat sia Déu

Un relat de: manel

El dia dos d'abril del dos mil cinc moria Joan Pau II, el
Papa de Roma, cap de la església catòlica apostòlica i romana. Una setmana després, el dia nou del mateix mes, s'oficiava un enterrament espectacular, imponent, excessiu. Davant d'una personalitat tan important, a la cerimònia no podien faltar les figures més rellevants tant del món religiós com del món de la política. Celebritats de tot arreu acudiren a una cita massificada pel poble cristià, per la gent del carrer que van peregrinar fins al vaticà per donar l'últim adéu al seu cap espiritual.
Però Déu no hi va assistir, tenia feina. Ja ho diuen que és una mica "pessetero", però és clar, tractant-se de Déu, se li poden tolerar certes debilitats. Aquell dia Déu estava concretament a mil dos-cents setanta-cinc quilòmetres de la capital italiana. Aquell mateix vespre havia de pujar a l'escenari per enèsima vegada, amb l'objectiu de fer vibrar un públic incondicional i entregat molt abans que comencés l'actuació.
És veritat que el concert va durar amb prou feines una hora, i que va estar farcit de blues, una música amb acords més pausats i espirituals, però és que Déu ja és a tocar dels vuitanta, i ja no es mou amb tanta agilitat i energia. Tot i això, encara va ser capaç d'obsequiar-nos un parell de vegades amb el seu ball característic, el mític saltet amb una sola cama, dibuixant amb el cos mig ajupit aquella figura harmònica amb la guitarra que sempre ha acompanyat el seu rock'n'roll.
El moment apoteòsic, la clau de la nit, va sorgir amb el seu inseparable i insuperable Johnny B. Goode, l'essència d'una música recollida en els dos minuts d'una sola cançó.
El dia que enterraven el Papa de Roma Déu tocava a la Sala Mirona de Salt, ben a prop de Girona. En dono fe, jo també hi era.

Comentaris

  • Go, Martin, go![Ofensiu]
    qwark | 18-07-2008

    És certament curiosa aquesta transformació teva. Espero que no sigui culpa meva, ni tampoc del rock'n'roll.

    ;)

    Fins aviat!

  • déus i déus...[Ofensiu]
    aldix | 26-05-2008

    Hi ha déus i déus... i quan en pots veure i escoltar algun de ben aprop, realment és una experiència màgica! I ho dic perquè he tingut el plaer de veure'n uns quants... ;)
    Molt ben trobat!

    Gràcies pel teu comentari, per cert, però tot el mèrit és de l'escena que vaig veure (jo només la vaig intentar traslladar al paper...)

    A reveure!
    aldix

    PD. Efectivament, compartim Girona!!!

  • Ai, mare![Ofensiu]
    rnbonet | 18-04-2008

    Que ara ja no sé si el meu company 'manel' estava a Roma o a Girona. Potser és igual, perquè el nom de les dues poblacions rima en assonant. Però potser no és el mateix, perquè per "molt alabat que sia aquell que no té nom", més bé me l'imagine -l'amic 'manel'- al costat de l'Onyar que no d'aquell riu on va aparéixer mort i ofegat un dels 'senyors antics' del meu poble -i a més a més, que el tal Cèsar era fill d'un altre 'chiesa di Roma/Vaticani'.
    Així que,
    comptat i debatut,
    amb l'ampla o la xica,
    i amb "tomato soup"...
    SALUT I REBOLICA!

  • M'agrada més el teu déu[Ofensiu]
    Anagnost | 04-03-2008 | Valoració: 10

    No crec que es tracti del mateix Déu. El de l'església de Roma és més avorrit que un os, en canvi el teu... Jo en tinc un caramull, de déus (Mozart, Ravel, Duke Ellington, Elvis, Django Reinhard, Beatles...), i no en canviaria cap pel de l'enterrament de Joan Pau II.
    Una passada de relat. De veritat. Una passada.

  • Alabat sia Chuck Berry [Ofensiu]
    Màndalf | 03-03-2008


    B.B. King, Buddy Holly, Nat King Cole, Little Richard, Ray Charles i tots els deus de l'Olimp! Segur que amb ells no hi ha infern ni res que s'hi assembli.

    Per cert, veig que tu també t'estàs apropant irremissiblement cap al 500... ja tens un especial a la cantonada! Felicitats engrescadores!

  • déu¿?[Ofensiu]
    Bernat J | 21-02-2008


    Jo crec que deu no té 80 anys... jo crec que en faria uns quans més aquest any sinó fos perquè va morir. Crec que va morir amb uns 20 anys... a la flor de la vida, després de les seves "creacions"..


    salut i revolució

    julià.

  • Oremus...[Ofensiu]
    copernic | 21-02-2008


    Sí, senyor. Sobre els escenaris també hi ha déus, déus que encara aguanten i ens delecten amb les seves cançons. Els mites no moren mai. Per cert, al principi has posat tres adjectius darrere un substantiu i m'has fet recordar Josep Pla.
    Sobre la teva proposta, quan vulguis podem quedar. El dissabte a la tarda va perfecte. Només hauré de parlar amb la persona que té capacitat decissòria a casa meva: La meva dona, hahahaha!
    Rep una forta abraçada!

  • Clar de lluna | 21-02-2008

    ...m'ha agradat molt com desencadenes el relat, al mig sembla que començaràs a "rajar" de Déu i l'esgésia i de cop canvies el rumb del text i tot plegat es tracta d'un grup de música i d'una coincidència. Molt agradable!!!

    alabat sia Déu!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht