AL XENÒFOB

Un relat de: Lluís Berenguer
No se què és la pàtria, ni tampoc l'honor,
ni aquelles paraules amb tant de fervor.
No se què és l'orgull de la idiosincràsia,
sols se que tot em sembla fal·làcia
quan la mort arriba amb tant de dolor,
per defensar què?... Pobra ignorància!

No vull vorer gestos portats per la ira,
no vull ser amic de ment corcomida.
Sóc de la raó i l'enteniment,
de la llibertat i el coneixement...
que no em val la teua seguida!
doncs porta a l'engany i al ser inclement.

Tu eres esclau dels teus ideals,
conviccions incertes que no son reals.
Laberint de vida el que us heu creat,
tancats en la infàmia haveu quedat.
Us observa el seny darrere els cristalls:
llàstima d'éssers en l'ambigüitat!

Jo tinc per penó la fulla de l'arbre
i allà arreu del món hi és el meu poble.
Tot el que te vida tinc per germà,
doncs sols per la vida em sento humà.

Lluny de fanatismes de gent insociable
vull viure l'avui que neix pel demà,
demà d'esperança units per la mà...
mà blanca, mà negra, fraterna i noble.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís Berenguer

Lluís Berenguer

98 Relats

54 Comentaris

27305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
RAÓ EN LA DIVERSITAT

"Sols allò que no es fa per estima pot damnar el nostre ésser... sols qui te vertadera consciència de les coses coneix l'amor, sap estimar"