AL VENT

Un relat de: Unaquimera


El vent és un arbre despietat de fruits arters.
Al vent
li conec de fa temps
el gust ingent de dotar el mar
de geni i figura.
Li sé el poder immens de deixar el cel
net de papers.
Al vent li reconec el vigor de treure al sol
les lleganyes.
Li veig el plaer insensat de girar del revés
la cordura.
Al vent li dec la facultat de tancar els ulls
i contar u, dos, tres.
Li accepto l'autoritat de netejar els arbres
de cucanyes.
Al vent li permeto la ràbia de signar l'epíleg
de l'amargura.
Li comprenc la generositat d'assecar la pluja
dels carrers.
Al vent li admeto la força d'obrir els paraigües
sense entranyes.
Li concedeixo el goig de penetrar pensaments
amb censura.
Al vent li cedeixo
la potestat del seus vicis:
descriure poemes, atiar focs,
acolorir solituds, esberlar judicis,
espolsar pàgines, esborronar cançons,
palplantar somriures, destrossar silencis,
delatar monstres, arrossegar sons, parir records,
erosionar muralles, subratllar pors, revoltar desficis,
eixugar llàgrimes, assassinar calmes, propalar remors,
gratar nits, arrencar somnis, assetjar malsons, malmetre'm.

L'arbre del vent aspre, violent, subtil, fruita moixines i cilicis.


Unaquimera

Comentaris

  • Solemnitat[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-08-2020

    Aquest poema que acabe de llegir-te, Unaquimera, m'ha impressionat com ha estat escrit en forma de cal.ligrama, en forma d'arbre, ja que l'arbre necessita el vent.
    Realment és excel.lent en el seu contingut.
    Enhorabona per tal poema, Unaquimera.
    Saluts i cuida't.

  • La vida al vent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2012 | Valoració: 10

    Un retrat de la vida, amb el vent de company. tota una repassada als sentits amb la companyia de la natura infinita i el vent precís. Una forma magnífica, un ritme aconseguit plenament i, sobretot, una revitalització vital de la vida viva, agafant-nos de la mà amb el vent. Una senyora poesia, ideal per a tots aquells que ens agrada despentinar-nos. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Àlex Vidal Vidal | 28-11-2011 | Valoració: 10

    Sí, uau! M'he quedat sense paraules i això no és que em passi gaire sovint.

    Aquest cal·ligrama aconsegueix una d'aquells objectius "impossibles": equilibri i força a la vegada, una quadratura del cercle que no cal comentar gaire per no profarnar-la.

    La meva família ve d'un país on bufa el mestral i arrenca oliveres mil·lenàries. Me l'has evocat tant!

    M'ha agradat moltíssim!

  • Al vent!!![Ofensiu]
    free sound | 02-03-2011 | Valoració: 10

    Records de lluita, de llibertat,...d'amor a la natura...
    sensació d'aire, de moviment, de so i si cal de
    dolçor, com bonica cançó.
    Gràcies!!!
    ...i molt bon poema!!!!
    Una abraçada amb dolça ventada.

  • FATÍDIC VENT[Ofensiu]


    Un caligrama impressionant, d’una factura perfecta, no solament per la forma que empra del tema principal, sinó per l’estructura dels versos, perfectament equilibrats. A la copa de l’arbre, al vent “li conec, li sé, li reconec, li veig, etc. Comences el vers amb un verb relatiu a l’àmbit sensorial per a rematar-lo amb substantius que rimen entre si, donant una agradable cadència al poema.
    El tronc de l’arbre té la força arrelada als verbs, que atorguen moviment i rotunditat a aquest arbre de vent que tan bé descrius.
    El vent, un element capriciós que canvia destins i enceta viatges encantats. Un tema recurrent en la literatura universal per la força i vigor amb el que fa variar el transcurs dels esdeveniments i els caràcters dels personatges.
    La forma i el fons s’agermanen perfectament per a crear un poema impressionant.
    Qui podia haver escrit aquesta obra, sinó una nena que val molt?

  • elements naturals[Ofensiu]
    94_desertrose | 20-02-2011

    m'agrada..... molt.
    elements naturals, sempre incontrolables i per això estimats.
    una abraçada il·lustrada o potser "ventada".
    Desertrose

  • Perdona[Ofensiu]
    Josoc | 12-01-2011

    Ara he vist que ja vas llegir i comentar el meu SIMBOLISME. Oi, que ja ho podia haver mirat abans?

  • Estic més d'acord[Ofensiu]
    Josoc | 12-01-2011

    amb la primera part del poema, que he trobat preciós, que amb la segona. No li dones massa poder al vent? el creus capaç de de ser l'atífex de tot el que descrius? És clar que ets ben lliure d'exercir com vulguis la teva gran capacitat creadora, faltaria més!
    En l'exercici que m'has comentat es tractava només del repte de fer servir el so de la ics. En el títol hi ha un error, havia de dir: Incògnita.
    No saps com t'agraeixo el recorregut que fas pels meus relats, quina alegria em dones quan m'arriba un nou avís. No paris, no paris! Has trobat un que es diu Simbolisme? Va d'arbres, potser és una mica tipus rodolí, però crec que el fons et pot agradar.

  • Un conjunt preciós[Ofensiu]
    brins | 30-09-2010 | Valoració: 10

    Un hàbil i original dibuix per a una bella poesia.

    Parles gairebé d'un únic protagonista: el vent, i l'observes, l'analitzes i l'utilitzes amb gran mestria. Amb una destresa que tan sols els poetes poden tenir. L'acompanyes de paraules riques i belles...i el fas encisador.

    Quant al que em preguntes sobre la meva exposició, et puc dir que n'he gaudit molt. Pintar quadres ve a ser com escriure poesia; l'estona que hi dediques t'emplena l'esperit de goig, però aquest plaer augmenta, quan, a més, pots ensenyar la teva obra.

    Ara ja estic pensant en una propera exposició col.lectiva que tindrà lloc a la Sala Fiveller. Hi podré participar amb pocs quadres, però estic segura que també em proporcionarà satisfacció.

    Una abraçada,

    Pilar

  • genial,[Ofensiu]
    panxample | 01-07-2010 | Valoració: 10

    solemne crit de les forces de la natura, que tan inspiren als poetes com tu. Arbre subtil de fruit moixí, de bon vent i barca nova,de deixar-se endur, per nous mars, violent amb rigor, amb força, despietat, lliures sense cilicis.
    Hem plau oferir-te el meu vent
    Avant amb bon vent.

  • molt bonic...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-06-2010 | Valoració: 10

    com tot el que he llegit fins ara teu... és curiós com la força de la natura ens desperta tantes emocions oi?

    una abraçadota
    fins aviat
    joan

  • Regal[Ofensiu]
    Valentí Valent | 12-02-2010

    Frase per la teva col.lecció -si encara la fas- i per pensar: "El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas"
    La digué en George Ward i la trobo adient com regal d'aniversaire -caram la parauleta.
    Per molts anys!

  • hola noia del vent[Ofensiu]
    marco3434 | 15-01-2010 | Valoració: 10

    hi ha una cançó que diu "m'en vaig amb el vent".... que vols venir?

    Una abraçada.

  • El vent[Ofensiu]
    annah | 17-12-2009 | Valoració: 10

    pot ser una gran aliat...
    però tembé pot convertir-se en un fort enemic.

    Jo, ara li demano que s'alii amb mi per fer-te arribar les meves felicitacions per aquest poema esplèndit, i una abraçada immensa!!!

    Anna

    PD: Que passis un molt bon Nadal, si no tornem a estar en contacte abans!!!!

  • Què el vent s'emporti les ombres ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Gloses al vent en tota la seva magnificència, agraint-li el bé que ens comporta quan és un ventijol , una brisa , que ens acarona i s'enduu els pensaments ombrívols.
    Respectant-li la seva força quan amb el seu oratge neteja carrer i places
    s'enduu núvols i desperta el sol,
    i el tems quan el seu oreig es transforma en huracà
    malmetent-te.

    Aquest cant al vent, és un cant als teus sentiments , és aquest vent fenomen de la natura que s'endinsa en el teu esperit com "L'arbre del vent aspre, violent, subtil, fruita, moixines i cilicis" ?
    Meravellós Maite, meravellós, gràcies per brindar-me'l,
    una abraçada de brisa amb olor de mar,
    Núria

  • Gràcies, guapa![Ofensiu]
    almenarenca | 30-01-2009 | Valoració: 10

    M'agrada que li hagis donat forma d'arbre, a l'arbre del vent.
    Proposo una nova forma.
    Què tal una rosa de vents? I la dediques a la persona que estimis. Va bé?

    Al vent, malgrat els darrers desastres pel país, i del mal de cap que em dóna, li veig la capacitat de fer arribar els meus petons a qui estimo, quan aquest és lluny.

    Ens continuarem llegint!!




  • hola bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 27-01-2009 | Valoració: 10

    venia a veure´t i m´he aturat en aquest Vent que recorda el cap de setmana tràgic. El vent imprevisible, en aquesta ocasió furiós.
    La vida pot ser meravellosa i un bon dia et juga la pitjor passada.

    El vent que es pot portar des de una paraula a la vida més preuada.

    un petó vida

  • la cara dura del vent[Ofensiu]
    cabrera | 21-01-2009

    Una descripció molt ben aconseguida,molt ben compaginada la descripcció física amb el vessant de caire més humà. No obstant hom ha de tenir present que de vegades el vent ens traeix ja que el nervi i l'atreviment que té pot girar en contra nostra. Sempre dependrà del cantó d'on provingui. M'ha agradat força.

  • Com un arbre nu[Ofensiu]
    copernic | 09-01-2009


    Has composat aquest poema visual profund, esotèric, preciosista. L'evocació de les imatges és esfereïdora, les metàfores esplèndides, les imatges d'un doble sentit que les fa doblement belles. Descrius el vent com a desentrenyinador de les lleganyes del sol. Bellíssima imatge com moltes altres en aquest poema. Et deus referir a la tramuntana. Et donaré feina: Si vols gaudir de la meva prosa com he gaudit plenament de la teva poesia et proposo llegir dos textos: "Darrere els vidres" i "Portbou" pàgines 7 i 9 del meu raconet, perquè el vent se'n emporti els mals esperits. Rep una abraçada d'una revolada!

  • terra de vent[Ofensiu]
    anforsa | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Potser és superior aquest poema. Molt complert en la descripció priimer i després en l'avalanxa embogida fina. Allò que s'ho emporta tot./ Crec crec que en el rotlle final li dones aquesta inacabable multitud de paraules ben trenades i és quan viu el poema preparat per les anteriors bufades. M'agrada, és sentir la sensació de que et bufa a orelles i et rebat com al paraigua, es mposible descriure el que fas sentir, seria un altre poema. Em felicito d'haver vingut i d'haver-te trobat.Gràcies, gràcies. / No estic a Reus, lloc de vent, si no a la Ribera d'Ebre a Torre de l'Espanyol, que quan vol també bufa. Fins un altre ratet ,Anton.

  • Aclariment per angoixavital ( abans eliselis2 )[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2008

    Rebenvingut!
    Ara que el comentari signat per eliselis2 previ a la meva resposta ha desaparegut ( no per què jo l'hagi marcat com ofensiu ni hagi sol·licitat la seva supressió ) m'arriba el d'un nou lector, que pel que dius dedueixo és la mateixa persona, a la que torno a donar, doncs, la benvinguda.

    No em vull estendre, sinó fer un aclariment:
    Arter també vol dir maliciós, astut, fi, hàbil, atrevit, audaç, agosarat... Tots els diccionaris que he consultat ofereixen les dues vessants d'interpretació.

    T'agreixo la felicitació ( que valoro molt, especialment perquè no he seguit cap curs de formació sobre marqueting ) i accepto la tímida abraçada, oferint-te una altra de la mateixa mida,
    Unaquimera

  • Resposta a eliselis2: Text en prosa i aclariments.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-11-2008

    Abans de res, gràcies pel comentari amb què m'obsequies com a present de la teva visita: pots tornar sempre que vulguis, i fer-me totes les observacions que et semblin pertinents, ja que això m'ajudarà a millorar probablement ( de vegades, ni amb ajuda es pot aconseguir: la intenció és bona, t'ho asseguro, i procuro fixar-me en qui demostra saber-ne, però tinc els meus límits! ).

    Bé, fins ara no se m'havia acudit que algú que obrís aquest relat es trobés davant la dificultat de què per ser escrit en línies curtes ( com qualsevol poema de fet! ) no li permetés llegir les paraules... però com que no nego la possibilitat que a tu t'hagi passat el que dius, aquí et deixo el text en prosa, sense "dibuixet", per si d'aquesta manera puc compensar-te les dificultats causades:
    "El vent és un arbre despietat de fruits arters.
    Al vent li conec de fa temps el gust ingent de dotar el mar de geni i figura. Li sé el poder immens de deixar el cel net de papers. Al vent li reconec el vigor de treure al sol les lleganyes. Li veig el plaer insensat de girar del revés la cordura. Al vent li dec la facultat de tancar els ulls i contar u, dos, tres. Li accepto l'autoritat de netejar els arbres de cucanyes. Al vent li permeto la ràbia de signar l'epíleg de l'amargura. Li comprenc la generositat d'assecar la pluja dels carrers. Al vent li admeto la força d'obrir els paraigües sense entranyes. Li concedeixo el goig de penetrar pensaments
    amb censura. Al vent li cedeixo la potestat del seus vicis: descriure poemes, atiar focs, acolorir solituds, esberlar judicis, espolsar pàgines, esborronar cançons, palplantar somriures, destrossar silencis, delatar monstres, arrossegar sons, parir records, erosionar muralles, subratllar pors, revoltar desficis, eixugar llàgrimes, assassinar calmes, propalar remors, gratar nits, arrencar somnis, assetjar malsons, malmetre'm.
    L'arbre del vent aspre, violent, subtil, fruita moixines i cilicis."

    Ah, una altra cosa: Tal com he dit en diferents ocasions, ocupar el primer lloc de la llista dels Autors més valorats no vol dir que sigui la millor en res ( ni l'autora que millor escriu, ni la millor persona que publica a Relats, ni qui ho presenta millor... ho he repetit un munt de cops! ) i simplement, coses com aquesta em donen la raó.
    Però t'asseguro que m'esforço! No pel fet d'aparèixer en aquell quadre, sinó pel goig d'aprendre, innovar, experimentar, progressar, ... Ja m'hi esforçava abans de ser-hi allà, i ho continuaré fent quan no hi sigui, tal com ho faig quan escric amb altres destins... Precisament, assisteixo a una Escola de Lletres ( on coincideixo amb altres Relataires! ) per tot plegat.

    Encantada d'haver rebut la teva visita, t'ofereixo una abraçada
    Unaquimera

  • Poe/amar, sota el teu arbre.[Ofensiu]
    Epicuri | 18-11-2008

    Em trobo el vent, però em sento protegit.

    Protegit per l'art d'escriure, de fer poemes, de cantar, de dibuixar, de messurar la no messura i de donar, tot allò que no te nom ; Per que es veritat.

    Friuta madura, a les branques, del teu arbre.

    M'assec i soc.

    Sota el teu arbre.

    Mercès.

    Molta vida i bons vents, duguin sempre l'esclat del riure en les fulles.

  • molt ben travat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-11-2008

    Mol ben travat
    i què en diuen a l'Empordà d'aquest vent teu?
    M'agrada la figura que has creat, com una pinta que compon les ràfegues d'aquest vent poètic.

    Una abraçada

    Ferran

  • Seguint...[Ofensiu]
    onatge | 08-11-2008 | Valoració: 10


    la drecera que has deixat en el teu comentari -gràcies- a un petit poema meu he arribat fins aquí, potser no ha estat la drecera i ha estat el vent. Deu ser que estic tocat pel vent de mar. I també és el vent que dóna vida a l'onatge.

    El vent sempre és portador i robador...

    -perdona l'interrupció però estic cuinant un conill amb bolets i patates, i ja saps que la cassola s'ha de vigilar...-.

    M'agrada el vent per tot el què dius i perquè el vent sempre va al seu aire...

    Una abraçada al vent -el teu-.
    onatge

  • Vents que porten veus.[Ofensiu]
    Silent | 17-09-2008

    Vent que arreplega els sentits.

  • Tens tota la raó![Ofensiu]
    MarBlava | 11-07-2008 | Valoració: 10

    El vent amable i amic et neteja l'anim i et dona sensació de plaer i llibertat, però com tot, en excés produiex catastrofes, desgràcies i mort.
    Diuen que el genial Dalí estava tocat per la tramuntana i per això era tan especial, jo m'ho crec.

    Genial com sempre i super creativa regalant-nos aquest arbre que en llegir-te cobra vida i es mou al so del vent, ballant els seus diferents ritmes.

    Una abraçada!
    MarBlava

  • Ho fas molt bé![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 17-06-2008

    Encara no em coneixes, per què fa poc que estic i pocs relats he escrit. No sóc molt bó valorant relats, per què nomès tinc dotze anys. Però algun dia m'agradaria escriure tan be com tu i ensisar a la gent amb l'encant de la literatura tal i com ho fas tu.


    Ullsblaus 1.

  • Thyst | 31-05-2008 | Valoració: 10

    mare meva,
    m'imagino algú cantant aquest poema amb uns quants acords de guitarra.

    Fantàstic aquest arbre

    un petó!!

  • Forma i contingut.[Ofensiu]
    Ginger | 17-05-2008

    Un plantejament força original pel que fa a la forma i i contundent pel que fa al contingut.
    Es perceb en tu una dona molt especial, diferent encara més, atractiva d'ànima... com n'hi ha poques.

  • quina forma[Ofensiu]
    xerraire | 07-05-2008 | Valoració: 8

    més espectacular d'escriure, un arbre de sentimens
    ets una gran escriptora.

  • Doble genialitat[Ofensiu]
    Valentí Valent | 05-05-2008 | Valoració: 10

    La paraula i la figura es mouen -el poema és un exemple de pur moviment- segons els elements guanyen o perden.
    La Natura lluita, és viva, venç!
    Endavant sempre!

  • i més![Ofensiu]
    Aquarela | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Al Vent és un poema amb personalitat, que se dona gustos i exerceix el seu poder sobre qui s'el troba passejant per Relats.
    És vigorós i una mica esbojarrat, autoritari, rabiós, joganer, generós, fort, tot això i més.
    Davant els meus ulls, creix. A.

  • Siena | 28-04-2008 | Valoració: 10

    L'arbre és genial! Bon poema amb presentació de luxe i llaç.
    Moltes gràcies pel plaer de la lectura i la contemplació.

  • Soc nova[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-04-2008 | Valoració: 10

    Soc nova a Relats i no m'atreveixo ni a fer-te comentaris. Tan sols vull dir-te que em trec el barret.Ja no és solament el texte, és que a més dibuixes un arbre amb idees i paraules boniques. T'admiro.
    Nonna_Carme

  • simplement[Ofensiu]
    geraldine | 26-04-2008 | Valoració: 10

    impresionant! la forma del poema, el poema del vent...
    el ritme...
    el vent que sento quan el llegeixo!
    original, veloç, veritat, senzill, penetrant!!!
    m'agrada!
    ja fa temps que et vaig descobrir jo!
    m'agradat molt la poesia de sant Jordi!
    petons!

  • sento al vent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-04-2008 | Valoració: 10

    M'agrada't molt aquest poema.

    Per mi el Vent és una presència acceptada que neteja i em fa un massatge regenerador.

  • L'arbre i el vent. [Ofensiu]
    joanalvol | 20-04-2008 | Valoració: 10


    El tronc de la fermesa i l'eteri element.
    L'arbre s'ha fet robust i ferm
    ja no és aquella tija feble
    pel vent arrancada de soca-rel.

    El vent arrissa les aigües del riu
    mou els velers en la mar blava,
    pel vent són les ones que xoquen
    contra l'escull i és pel vent l'escuma blanca.

    Amaina el vent
    l'ona s'esgota llepant l'arena.

    Vent: buf, esperit.
    Vent: baf, escalf de l'ànima.

    Una bella composició tant formal com poètica.
    Et seguiré llegint.

    Joanalvol

  • És, en conjunt...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-04-2008

    ...una 'virgueria'.
    L'arbre-poema dibuixat, les 'autoritzacions personals al senyor del títol', la contrapossició verb/nom de la segona part... En veritat, un experiment vàlid (sense gaseosa, clar!)
    Salut i rebolica!

  • si us plau, res de censura...[Ofensiu]
    Bonhomia | 08-04-2008 | Valoració: 10

    "li concedeixo el goig de penetrar pensaments amb censura", "gratar nits, arrencar somnis, assetjar malsons, malmetre'm"...genial! ets genial, romàntica i sensual. A més ara estic escoltant "Si un dia he de tornar" de Sau. "Me n'haig d'anar, m'en vull anar d'aquí..."...i que m'acompanyi sempre el teu estimat vent.
    Jo també t'enyorava, i torno amb força, per tots vosaltres.
    Molt especialment...
    un petó plè de vent
    sergi

  • M'hauràs d'explicar...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 07-04-2008

    ... com nassos t'ho has fet per trobar la longitud de les paraules exacta???

    Simplement... GENIAL!

    Enhorabona pel relat!

  • Visc en un país de vent...[Ofensiu]
    bocidecel | 06-04-2008 | Valoració: 10

    ... i no el sabria definir. El teu poema, però, és un joc de paraules precís que descriu la seva força, el significat de la seva companyia inevitable, imprevisible. I ho embolcalles per que ens colpeixi, a més, visualment.
    Esplèndid, admirable.

    Gràcies.

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 04-04-2008 | Valoració: 10

    Amb la teva magistral ploma, has signat amb encert cada bufada descrivint diferents situacions.
    Però no ens cal patir ja que aquest ni cap vendaval no s'endurà la frescor la originalitat ni la destresa de la millor poetessa de Relats
    Una abraçada

    J. Lluís

  • indefinida | 03-04-2008 | Valoració: 10

    No solament un escrit boníssim, sinó que a més, té forma!

    És un plaer llegir-te.


    Petons.

  • Bon vent![Ofensiu]
    Simon | 02-04-2008 | Valoració: 10

    Aquesta vegada has fet un poema original i atractiu.
    Els cal.ligrames són uns clàssics que cada cop aporten novetats.
    Has aconseguit una bona combinació d'interior i forma, et felicito.

  • HOLA.[Ofensiu]
    jos monts | 01-04-2008

    El vent
    Si... gracies al vent que polaritza els arbres i podem menjar els seu fruits.
    Sense el vent no se agüessin conquistat altres continents, i moltes coses més.

    No m'agrada el vent quant tinc que anar a buscar bolets, eixuga el bosc.
    I moltes coses més.
    Però ja que hi és, ben vingut és.

  • Poema doble[Ofensiu]
    megane | 01-04-2008 | Valoració: 10

    El vent inspirador t'ha inspirat un poema doble. Un arbre fet de vent. De vent conegut i reconegut, patit i admirat.
    No deixis que et malmeti.
    m

  • Imatge i paraules[Ofensiu]
    Aquarela | 31-03-2008 | Valoració: 10

    Has escrit unes paraules que l'encerten i una imatge que signa perfectament l'obra.
    Preciós arbre al vent!

  • Podria ser que...[Ofensiu]
    harribitxi | 30-03-2008

    no hagués volgut fer-ne cas?

    Avui, després de temps, m'he fixa't en un altre relat teu, he vist silencis i n'he sentit el balanceig.
    Tanta simplicitat en una gran obra que conmou, que dibuixa tot i més per a que s'ho endugui un humil oreig.

    I no és per obligació moral, és per plaer propi, perquè avui no em reserbaré pensaments...!

    Salut!

  • Vendaval d'idees[Ofensiu]
    Naiade | 29-03-2008 | Valoració: 10

    Mai havia llegit un poema com aquest. Ha estat una grata sorpresa ( bé tu tot sovint en dones de bons sorpreses) trobar tot el que la vida ens pot oferir dins el teu arbre del vent
    Tot el que fa, el que provoca, el que ens fa i ens provoca a nosaltres mateixos.
    Sembla mentida tota la inspiració que t'ha provocat el vent.
    Un plaer llegir-te, com sempre.

    T'envio una abraçada de vent suau i amoros

  • Vent violent[Ofensiu]
    franz appa | 28-03-2008

    Vicent, des de la seva València, et veu, t'imagina, a la platja amb ell. Jo, que sóc més a prop de tu, comparteixo, he compartit fins fa molt poc, perquè arribo més tard i ja el vent s'ha encalmat, aquest fuet forassenyat i tèrbol que ens agermana bastant, oi? Som del Camp, gent del vent de mestral (del llamp?).
    Fets al vent, doncs, i insatisfets igualment, els nervis malaltissos es rebel·len sempre contra aquest hoste sovintejat però indesitjat.
    Fas un recorregut, des de la capçada reconeixible, alternant els efectes que li reconeixes al vent, exterior i interiors, per desembocar en la tija triangular en aquest enfilall de sensacions que, definitivament, són moixaines i són turments, cilicis.
    Ambigüitat ben calculada i ben precisa, si se'm permet la contradicció. Perquè la vida i el vent en són, de contradictoris.
    Ben calculada i ben precisa, com la mètrica que dibuixa l'arbre. El vent, un arbre d'aspres branques.
    Una troballa immillorable.
    Una abraçada,
    franz

  • ualee![Ofensiu]
    Xocolatina | 28-03-2008 | Valoració: 10

    Queda molt bé aquest arbre que dona uns fruits arters, que era una paraula que jo no coneixia. La he buscat al diccionari i la trobo molt justa.
    La frase de baix també la trobo molt bona.
    Una llepadeta de les que fan moixaines,
    Tina

  • F. Arnau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Molt bona...
    La teua irupció al món dels poemes visuals. Un arbre magnífic, que esdevé el millor receptor de la fúria del vent...
    També vull destacar la metàfora dels "vicis del vent", així com el teu diàleg amb tu mateix, concedint-li i permetent-li certs privilegis...
    Veges quin remei!!!
    Una abraçada!

    FRANCESC

  • Ais, que no sé què he tocat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-03-2008

    et deia que a més de treballada en quan a contingut, que ho està, també has tingut cura de la forma per acabar donant-li aquest aspecte d'arbre sense que et limités a l'hora de posar-hi els mots més adients.
    Un cop més, la meva admiració, Unaquimera.
    I una abraçada ben gran!

  • Ara entenc...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-03-2008 | Valoració: 10

    el que em dieies al comentari! Sembla que aquests darrers dies, el vent ens ha inspirat a les dues com si volgués transmetre'ns pensaments similars. Clar que això ja ens ha passat algun cop, oi?
    A banda de la descripció treballada i molt acurada de

  • Un arbre![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 27-03-2008 | Valoració: 10

    El poema amb la forma visual de l'arbre és una passada! Que si, que si, que és una passada i que em recorda la cançó!
    Tens raó, el vent és asombrós.
    Molta sort amb les ventades,
    Txell

  • Plany de la terra, que es mora.[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    El Vent, company de vida, fidel.
    amorosidor del canyissar,
    perseverant amb la muralla,
    artista de núvols immensos,
    músic dels arbres.

    El Vent , plany de la terra, que es mora.
    I que xiscle, agressiu en l' avetosa,
    i al mar potent esvalota,
    i fins l' últim racó de les consciències
    si vol, neteja.

    Avet

  • L'arbre del vent [Ofensiu]
    Falciot blanc | 27-03-2008

    També el vent ens ha portat la pluja, o ens ha privat de ella regalant-nos un sol potent de primavera en un dia festiu per poder estar tombats vora del mar absorbint pura energia que ens desperta de un somni de hivern gris i màgic. Venim de la vida i tornem a la vida, altrament renovada. Potser si que es el vent, el vent de la nostre vida que a voltes ens portar els núvols però que també far sortir el sol. De vegades necessitem una bona tramuntana, sense el vent potser no i hauria esperança. Sempre hem fan pensar els teus relats....... L'arbre del vent aspre, violent, subtil, fruita moixines i cilicis.

  • Arbre de vent...[Ofensiu]
    Anagnost | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest arbre del vent es pot llegir i... es pot mirar! Veure el vent! I després estremir-se amt tot de sensacions que el vent ens provoca. Visc a un cap d'una illa que els vents atupen, a vegades fins i tot amb violència. Sé què se sent, quan la tramuntana inclement s'estavella contra el cap de pedra desafiant d'aquestes contrades. Però no ho sabria dir mai com tu, mai, incapaç com sóc d'expressar un allau d'emocions i de percepcions amb tal vehemència.
    Una abraçada commoguda.

  • una bona mostra[Ofensiu]
    ANEROL | 27-03-2008 | Valoració: 10

    del que ens tens acostumats. Bns poemes, originalitat, creativitat i imatges boniques i sentides
    Gràcies pel teu comentari; ja ho saps

  • Genial![Ofensiu]
    Kanoa | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Has escrit un poema genial!
    Has dibuixat un arbre amb el vent, que té el seu merit.
    Me recorda una cançó, si, molt bona idea.

  • Magnífic cal.ligrama[Ofensiu]
    llamp! | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Com sempre, i, com ens tens acostumats, les teves paraules van més enllà, buscant la perfecció, no només en el significat, sinó també en la forma que les disposes.

    Qualsevol pensaria que es tracta de la cançó de Raimón, però no, es tracta d'agafar una idea i anar-la trenant, tot tivant del fil.

    Feia dies que no em deixava caure per akí i veig que relatsencatalà està prenent unes dimensions considerables, i em costa trobar els autors de sempre i els novells. Això només és un comentari.

    Vinga, ens trobem per akí.

  • Solament Gràcies de cor [Ofensiu]
    Ladycrow | 26-03-2008


    Simplement sóc una simple afeccionada a la lectura (amiga fidel)que intenta ne perdre del tot una afició i una llengua que fa molt habia deixat de costat. Amb tot el meu cor agradecco qualsevol comentari, però més encara qualsevol benvinguda, has estat encantador que perdessis el teu temps a llegir alguna cosa potser massa innocent, de debò Gràcies, i espero poder seguir aprenent de tots vosaltres que per al meu estais en la extratosfera.

    Una forta abraçada.

Valoració mitja: 9.93

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582733 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket