Al tren

Un relat de: annabella pampallugues

Recórrec

amb la mirada

el vidre.

De sobte

em trobe

els teus ulls

enormes

verds

enigmàtics

en la nit negada

de tu.

Són grans

colossals

quasi dantescos.

Em quede sobtat

com el primer cop

que hom veu la Monna Lisa.



Però en canvi

els teus ulls

són els meus ulls:

T'hi veig tota a dins.

Comentaris

  • Mmm, [Ofensiu]
    OhCapità | 31-08-2005

    ... poema curt i ràpid. Amb molt de ritme. Mmm, ... continuaré llegint-vos poc a poc, com aquells trena a vapor que pausadament s'enfilaven muntanya amunt per arribar a destinació.

    OhCapità.

l´Autor

Foto de perfil de annabella pampallugues

annabella pampallugues

33 Relats

122 Comentaris

45337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.
Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.

Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.

M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.

Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.

Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.





Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com



R en Cadena

"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"

(descobreix què és "R en Cadena")