Al teu costat ...

Un relat de: monsvariats

Com m'agradaria que fossin les coses,
sense tantes complicacions.
Perque a voltes la vida ens posa les coses tant dificils?
o potser som nosaltres els que ens les posem i ompliquem la vida?...
M'agradaria que l'amor fos com un tè arab.
M'agradaria nomes per un dia adormir-me entre els teus braços despres de revolcar-nos pel llit com potser mai ho em fet.
M'agradaria ser explorador del teu cos,
per recorrer les valls i les muntanyes, els avencs i coves,
i fer els cims per deixar-hi caure dues gotes de llimona sobre les teves dues cireres dolces com la mel del romaní.
Deixe'm que el somni sigui somni,
quan la realitat es tant lluny d'aqui.

Comentaris

  • Somnis[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-11-2006 | Valoració: 10

    Després de llegir el teu relat, tan dolç, sensual, perfumat, contrasatt, suggerent, acolorit, ple de mel, de té, de cireres, de llimona, de romaní, de coves i avencs, de valls i muntanyes, de somnis i realitats...
    després de gaudir de tota aquesta varietat de propostes, vull fer-te arribar una frase que vaig trobar ahir: ""la saviesa sap que els impossibles els crea un mateix..."

    T'envio una abraçada plena de somnis,
    Unaquimera

  • Txell Pellicer | 24-10-2006 | Valoració: 10

    Sí! Que be si les coses no fossin tan complicades, si els somnis es podessin viure, si els nostres desitjos es poguessin acomplir...

    Sort,
    Pell