Al teu costat

Un relat de: butterfly19

Estic al teu costat, però dubto que em sentis. Estàs dèbil, cansat i xafat. Et miro... i em sento impotent. Per què no puc fer res per ajudar-te?
Intento treure temes de conversa, però els meus propòsits moren en el buit del teu silenci. No tens ganes de xerrar i el teu tancament d'ulls significa que vols dormir. Així que m'assec al teu costat, sense deixar de mirar-te i puc veure com els teus ulls tristos continuen oberts, pensatius i a quilometres de mi.
Per primera vegada, he vist por en el teu rostre, por a la mort, por a no tornar-nos a veure.
Maleeixo el dia en que et van diagnosticar que tenies càncer i odio amb totes les meves forces al metge que ha tardat tant en operar-te. Perquè malgrat que tu semblessis normal per fora, aquesta bèstia s'estava apropiant dels teus intestins. Era la seva primera presa, però no la última. Es volia apoderar de cada òrgan del teu cos i el metges han estat lents en pensar si t'havien d'operar o no.
Ets el meu pare, però sempre has estat un misteri per mi. Mai m'has deixat saber gaire de tu. Potser perquè ets un home de poques paraules o bé, perquè no estàs acostumat a que algú t'escolti.
Tu sempre has estat la valentia que li manca a la mama i la part decidida de mi.
Ara, et manquen les forces. Fas veure que dorms, però et veig obrir els ulls quan creus que no et veig. Tens por de que sàpiga el que sents en aquests moments tan difícils, el que penses. El que no saps és que rarament he pogut arribar a esbrinar el que et passa pel cap.
Estic al teu costat, però sembla que no serveixi per res, perquè tu no millores.
De sobte, aixeques el teu cap amb afany de trobar-me i jo et regalo un dels meus millors somriures ple de tristesa per dins, però irradiant d'alegria per fora. Malgrat els meus esforços (sempre he estat un pèssima actriu) tu saps que és fals. Intentes somriure'm per fingir que estàs millor, però la quantitat de tubs que t'envolten no et deixen. És aleshores que t'adones que estàs lligat a aquest llit d'hospital i només tancant els ulls pots volar i tornar a casa amb tots nosaltres. Només en somnis pots ser el que eres, pots ser lliure, pots ser TU.

Comentaris

  • No tinc paraules.[Ofensiu]
    clouds | 17-11-2006 | Valoració: 10

    Ei, quins moments tant durs.
    Espero que ara estiguis bé i que el teu pare s'hagi millorat.
    Ànim! I cuida'l molt.
    Clouds.

  • Haruka | 03-09-2006 | Valoració: 10

    Em va saber greu. El teu pare es un bon home.

  • T'entenc![Ofensiu]
    Mai | 03-02-2006

    Entenc tota l'angoixa que guarda cada mot que escrius. La meva mare va morir de càncer i des de llavors, he sentit un gran buit dintre meu. Avui viu mitjançant les meves poesies. Això em guaeix les nafres i em fa feliç.
    Salutacions!
    Montse

  • Yuna | 03-02-2006

    un relat molt trist, endut per la cruel realitat, amb el despit de d'impotència i la ràbia de no poder fer re, però segur, que estan al seu costat, no li pots fer millor regal.

    Yuna