Al teu cor hi ha una bala

Al teu cor hi ha una bala;
Que no es recent ni oblidada
I que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.

I als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.

A la teva pell, morena i marcada
I als teus cabells de negre reflex;
El color fosc de la meva vesprada,
Que es desperta a l’horitzó i creix

Tot el teu món és un misteri,
I sé que es impossible que aconsegueixi
Descobrir allò que amaga el teu silenci.

Ets amarg, i dolç, i estrany a estones
I jo et miro, però tu no te’n adones.

No em costa entendre el per què
Del teu despreci per la vida,
Però em dol veure com el teu món gira i gira
Sense prohibicions però tampoc alegria.

Perjudicant el teu cos
Destruint-te el futur
Matant la meva nit;
Però tu no te’n adones.

Venint pel camí,
Desviar-te un moment
I no tornar a trobar-lo;
Però tu no te’n adones.

La vida és curta
La salut és feble
El teu cor és lliure;
I tu no te’n adones.

I jo...

Jo sé que no canviaràs,
Jo sé que marxaràs
Jo sé que romans tancat,
Jo sé que mai m’ho explicaràs.


Potser entre tu i jo hi ha una bala
Recent, però no oblidada
que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.

Potser tens raó i és massa tard,
Potser tens raó i ningú et pot ajudar.

Potser odio que m’encantis
potser m’encantes perquè t’odio.

No ho sé, però vull oblidar
El teu rostre i el teu nom.

No ho sé, però no vull ni pensar
En tot el que podríem ser i no som

Somric, als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.