Al terrat

Un relat de: mixkin

El sopar és a taula. De fons la televisió, amb les noticies. La Marta sua per fer seure la canalla. Un altre cop sopa? Sí, un altre cop sopa i a callar. Divendres quan cobri ja anirem al súper. Costa fer que els tres petits s'acabin la sopa. Costa fer que s'estiguin quiets i deixin de barallar-se. Costa fer que no xisclin. I, sobretot, costa contestar quan pregunten pel pare. Aquell cabró... El papa sempre ens dóna carn i coses bones! I l'altre dia un entrepà d'hamburguesa de tres pisos! Malparit, i el temps que fa que no em passa la pensió... Com tornis a fotre't la sopa per sobre et clavo un bolet, Clara!

Anuncis a la televisió. Mira! El cotxe del papa! La Marta s'estima més no mirar. Ara s'ha comprat un cotxe? Fill de puta. Més anuncis, culleres que cauen a terra i una clatellada que aterra sobre el petit Marc. La Marta mira la pantalla de reüll. Silenci! El crit es esfereïdor. Els petits queden clavats a les cadires. Una cullera torna a caure a terra. En Marc s'encongeix d'espatlles i tanca els ulls. No passa res. La Marta manté la vista fixa a la pantalla. L'home del temps fa la seva previsió. Sembla que demà passat plourà! Sí! Un somriure es dibuixa tímidament al rostre de la Marta. Melancòlic, però somriure al capdavall. Demà plourà. Nens, abans d'anar a dormir vull que traieu el llençols del llit, que s'han de rentar. Ara us donaré els nets. Quin rotllo, posar llençols! Jo no vull! Jo també vull dormir amb tu com la Clara, ella no ha de fer-se el llit! La Clara és petita. Es treuen els llençols i punt! Joan, vés a la cuina a buscar la fruita. Perquè sempre jo?

L'endemà la Marta carrega els llençols nets i humits en un cubell verd. On vas mama? Al terrat a estendre els llençols. Et vull acompanyar! Doncs posa't les sabates, Clara. Nens! Som al terrat! La porta del terrat s'obre. El cel és gris i pesat. Sí, demà plourà. La Clara juga distreta. Els llençols són estesos. Demà plourà! Per fi!

El sopar és a taula. De fons la televisió, amb les noticies. La Marta sua per fer seure la canalla. ¿Un altre cop sopa? Una llum blanca i intensa il·lumina durant un instant el petit menjador. Un llamp! Ara vindrà el tro, ara vindrà el tro! Dura ben bé tres segons. Apa, que fort! Has sentit mama? La Marta es gira cap a la finestra. Guaiteu com plou. Els llençols! La Marta s'aixeca de taula d'una revolada. Et puc ajudar mama? No Clara, que no veus com plou? Ara torno!

Per fi. La porta del pis es tanca i la primera llàgrima ja creua el rostre de la Marta. Arriba al terrat amb la cara ben molla. Surt a fora. Tanca els ulls i s'encara al cel. Les llàgrimes es confonen amb la pluja. Feia temps que no plovia. Feia temps que no plorava.

Comentaris

  • COOOOLLONS![Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 19-03-2009 | Valoració: 10

    IN-CRE-Ï-BLE...

    Molt directe, molt.

    M'ha encantat, merci.

  • Quadre costumista![Ofensiu]
    Cendra de flor | 18-03-2009 | Valoració: 10

    Pintura oerfecte d'una llar monoparental amb tres fills.
    Felicitats!
    Cendra de flor

  • Enrampa![Ofensiu]
    angie | 07-08-2006

    Boníssim relat!
    Benvingut!
    Jugues amb els símbols i ens crees imatges, obres el teló d'un escenari carregat d'un bon atretzo...M'encanta poder veure el que llegeixo...
    Noi, m'has agradat!

    angie

  • "Les llàgrimes es confonen amb la pluja" [Ofensiu]
    Jofre | 22-07-2006 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb el que t'han comentat fins ara: és un retrat directe (escrit amb una prosa àgil) d'una situació que s'ha convertit en massa freqüent (per dissort de tots plegats).

    També és un relat enginyós; sí. És a dir, que segons el meu parer, les paraules del títol Al terrat donen molt de joc (com si es tractés d'un missatge subliminar per a l'ex-marit de la Marta protagonista). Així apareix: Alte(r)rat o bé al ta(r)rat i altres combinacions que desitjo de tot cor se les endugui l'aigua de pluja benvinguda.

    No hi ha dubte que feia temps que no plovia i en aquesta llar convenia perquè la Marta (malgrat la crua realitat) se'n sortirà. Almenys és la sensació esperançada i ponderada que transmet aquest excel·lent relat amb un evident simbolisme: el sopar, els llençols, el cubell verd, el cotxe nou, la tempesta, encarar-se al cel.

    Per tot plegat, enhorabona, endavant i segueix escrivint mixkin.

    ·Jofre·
    PS. Les dues frases del pròleg també molt encertades.

  • Mon Pons | 20-07-2006

    Històries quotidianes, explicades de manera senzilla i hàbil amb uns continguts punyents i de molt bon llegir.

  • t'ho mereixes[Ofensiu]
    the clown | 19-07-2006 | Valoració: 10

    dels millors que he llegi en la vida realista senzill i tant directe com la vida mateixa pewro a la vegada ingenios, de veritat t'ho mereixes...

  • Benvingut a RC[Ofensiu]
    Ligeia | 19-07-2006

    Un relat molt bo, et felicito!
    És cru i a la vegada molt humà. I el final... és com una explosió, la protagonista no pot més i el cel l'acompanya.

    Encantada de llegir-te i fins un altre!

  • Directe...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-07-2006

    ...al cor; directe al sentiment, a l'ànima... Una nova visió d'un fet habitual, corrent,...
    Enhorabona! Segueix!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de mixkin

mixkin

5 Relats

16 Comentaris

6294 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78