Al telèfon

Un relat de: Oluronbi

-...Que et fan mal les cames? Mira que et dic que fassis servir l'ascensor, mama, que ja no estàs per pujar tantes escales! No, només has de prémer el 3 i ja ho fa sol, que tot això ja està preparat.
No dona, mai de la vida, que no fallen cada dia, aquestes coses... mira, el 3, el 3, només has d'apretar el 3. Que com és el 3? Docs diferent de l'1 i el 2, que si que els coneixes. Ah que hi ha dos nombres que no coneixes...bueno, doncs quan vagi la nena ja t'ensenya quin és el 3 perquè puguis agafar l'ascensor...

...Que deia que quan vagi la nena que ja t'ajuda, que no has de patir.
Mira l'Antònia, ella sola puja, ella sola baixa i més contenta...
ai però que no has de patir tú per això! que l'ascensor et deixa a la porta de casa teva, ja veuràs com no hi ha problema. I si no mira, caminant com tota la vida, poc a poc baixes les escales.
Què et fan mal les cames? Però mama, si fa que no plou...tu mateixa et trobes els mals, tot és això, ja t'ho dic, que no et trobes millor perquè no vols...bueno, bueno, ja et crec ja, però ja saps el que et dic.
Si ara li diré a la nena...ella també te'ls envia, oi que si, Sara?...
...Que dius? Queno em sents?ai no sé mama, però si et parlo i em contestes, no t'he vist mai amb problema d'oïda, jo!...què?..si...però perquè segur que la tenies amb poc volum. Però que es baixa, mama, que es baixa sola, ja t'ho deia l'avi quan encara era viu i encara dura aquesta tele, així que fixa't...si és estrany que es senti i no s'apagui per sempre!
Mira doncs si no la sents ni la veus prou bé, no serà que te l'allunyes?, segur que és això. Que dic que te l'apropis. No mama, que la tens lluny la tele i que l'apropis a tú, sí, per veure-la millor. Que no la sents? I a mi, que em sents? Ah...que no em sents...que a veure si ve la nena, d'acord, d'acord...ja li diré. Ara? Ah vale, ara...ja la crido, ja. Però que vagi la nena per a què?
Perquè et fan mal les cames? I que vols que fassi, ella? Que no sents ni veus i et fan mal les cames?...

-Mama, que li passa a l'àvia?

-Bueno, doncs ara li dic,sí, ara anirà una estona.
Bueno, bueno, no pateixis.
Escolta, que et queda pa? No?vale, vale, si, ara t'l porta ella. Un altre per tú.

-Mama! Que què li passa, a l'àvia?
-Res, bunica, que no té pa.

Comentaris

  • camins | 28-12-2006

    uala!!! m'agradat moltissim en serio, és molt graciós perquè podria ser tan perfectament real...
    molt bo, molt bo.
    petons!
    clara

  • interesant[Ofensiu]
    PESSIGOLLES | 25-09-2006 | Valoració: 8

    al principi no entenia la forma del relat pero finalment ho he vist clar . m'ha agradat ... continuaaaaa i arribaras llunyet llunyet


    un peto

  • Cap titol[Ofensiu]
    nousica | 31-08-2006

    M'agradat el teu relat! Anims segueix!
    Una abraçada

  • Cap titol[Ofensiu]
    nousica | 31-08-2006

    M'agradat el teu relat! Anims segueix!
    Una abraçada