Al sol d'un diumenge d'Abril

Avui és dilluns, d'abril també, i el regust del diumenge sura a la pell i ens duu fent un "feed back" a l'oceà que ens acollí tan sols fa unes hores...
Un bonic poema de sensacions i d'intensitats viscudes...

petons

angie

Hola Silvia,
El sol sempre ens inspira mots, sentiments, somnis... Cada dia, cada més, cada instant; tu has escollit l'abril, però la veritable preponderància del vers és el que hom escria, i sobretot, el que hom sent, i tu sents molt.
Escriure és tot sovint sinònim de sommiar, i per poder sommiar tot sovint has d'escriure. Permete'm una llicència, ahir quan tornava cap a casa sentia el CD d'en LLuís, "Astres", i ostres saps que vaig sommiar com feia dies que no ho feia, te'l recomano, doncs gràcies em va inspirar un poema, el qual porto gravat al cap i que de bven segur que escriuré. M'agrada molt, primer de tot, posar-hi títol, i avui l'he decidit ."El meu cel", espero penjar-lo ben aviat, quan els deus i les musses vulgui pactar amb mi.
Brindo per la teva mirada i per tot el que desprens en la teva fotografia de la teva biografia,
Roda03

...al sol, a la lluna i a la primavera!

On collons t'havies posat, Xivi?

una braçada
pere

que dolç...agafen ganes d'estimar...o d'estimar més... de penetrar en aquest mar...en les mirades... perquè encomanes amor...molt bonic Silvia.
1ptó. ESPIRAL

els teus poemes m´agraden cada volta més