Al Puig de Dalt.

Un relat de: alexxisana
AL PUIG DE DALT:

Des d’allà dalt, es veia millor , una ciutat de convencions, de tardes de té i jocs de cartes amb les xerraires de les amigues, de passejos pel Parc dels Prínceps amb les altres mares. Tot allò, ara, li semblava fora del món. Aquella ciutat tan llunyana, espessa i humida.

Sola, observant tot allò sense amigues amb converses estúpides de moda, nens i reunions socials. Allà dalt encara se sentia jove i lliure, amb ganes de fer volts per tot el món, descobrir reptes, amors i més vides.

Era una privilegiada, d’una família benestant: son pare, un bon metge amb prestigi a tota la regió; la mare, una bona dona burgesa com cal, afectuosa, amable, una bona mare.

Estimava el seu marit, sense estar-ne enamorada. Un bon home, uns quans anys més gran que ella però, bon treballador al millor despatx d’advocats de la ciutat; tot i que ell no havia acabat els estudis, els anys dedicats i el bon fer li havien atorgat, a la feina, una gran estima.

Ho havia meditat moltes vegades. Per què no se sentia feliç si tenia tot el que una dona pot desitjar! Totes les nits, en anar-se’n al llit, plorava de pena, d’aqueixa pena que no la deixava ser feliç.

Amb un bon passeig havia arribat fins al Puig de Dalt, solitari en la tardor. S’albirava la cúpula i el campanar de la catedral on es va casar, pensant que, fent-ho, ja no sentiria més pena. Però, cada nit, en tancar els ulls, encara plorava. El seu home no se n’adonava; en fer-li el petó de bona nit, començava a roncar i ella, a plorar de pena.

Des del Puig, tot semblava d’un altre món llunyà amb res a veure amb ella. Un ocellet de colors s’aturà en una branca al seu costat. De petitona, quan se sentia sola, tancava els ulls i imaginava que era un ocell que començava a volar, i, després, en venia un altre, i més i més fins que n’érem milers d’ocellets de colors. Aleshores és i era quan se sentia bé: era lliure i deixava de plorar.

Aviat vindria el capvespre. Hauria de començar fent camí. Li agradava fer un petó de bona nit als nens.

I, aqueixa nit, al llit , en tancar els ulls, començà a plorar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

alexxisana

3 Relats

8 Comentaris

801 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Valencià vivint a Alemanya. Enamorat de la meua llengua, el català.

Últims relats de l'autor