Al msn... i a tots els meus contactes

t'hauria d'haver contestat la teva mama, perquè és cert que la gent que hi ha darrere el nick t'estima perquè ets una noieta "genial", per això tu trobes la gent genial, que en el programa sempre hi trobaràs bones relacions, perquè hi dius coses molt emotives de manera senzilla, com ara aquest poema que a través de la tornada "sí, mama" dius com veus a tothom d'aquest web i, sobretot, perquè escrius força bé i de tot en treus un tema.
En un mot: tens inventiva i el que és més bo la capacitat d'expressar-ho.

Petons.

Si, 'ha encantat com descrius la vida que es mou per dins la xarxa. I és clar que sí. M'ha fet il.lusió deixar-te possiblement, no aposteré per si de cas, el darrer comentari del 2004, perquè igual el llegeixis el 2005.
Una aferrada molt forta i que el el proper any, estigui "ple de i ple de coneixença" ben igual que en el Viatge a Itaca.
Josep

sí, mama... de veritat
que som amics seus... que l´estimem... que estarem sempre al seu costat...
que no la besarem, ni la tocarem, ni farem l´amor amb ella...
però també hi ha un AMOR a distància... on les mans no s´entrecreuen, els brassos no estrenyen cossos, on els petons no porten llavis sensuals...
sí, mama... de veritat
el chat... és car... però no és una droga que et va omplint de falsos somnis, que et va omplint de satisfaccions utòpiques, que et va omplint de buidor...
el chat és una conversa on buides i rebs... on estimes i et sents estimat a canvi de res...

fantàstic poema AnNa... m´ha deixat ple... per la teva originalitat, la teva sinceritat, la teva valentia... ets l´AnNna!!! autèntica, que vomita el que sent, revolucionària sense armes...
un ptó i una abraçada...

eis AnNna!
estil d rima molt lliure no?¿
jo tb sok una msn-adicta. (em dons el la tva dire?) tink la mateixa edat q tu i veig q ens agrada escriure molt a les 2.
Continuaré llegint els teus relats i comentan-los (llegiràs els meus?)
ah x cert! molt original lu d les 3 enes

Sento si la meva valoració no t'ha fet el pes, te posat un 2 pel relat, no em convenç i he llegit teves que són molt millors, i et vec capaç de fer molt millor aquest text, aquesta idea.
El més important esque tu hi entiguis contenta, jo de vegades llegeixo autors que estan sobrevalorats i daltres ho faig amb gent qeu ningú compra el seu llibre i jo els tinc com a preferits a la meva prestatgeria.

Et vec molt interessant, és més m'estic plantejant el tema de fer-me un correu al hotmail aquest, per a veure si concec gent com tu.. Tinc molts amics jo i suposo que trobo extrany de poder-los fer per la xarxa ja que jo nescessito el contacte huma, el cara a cara, el sentir el riure de l'altre, res més.. seré un vell.. un home massa tradissional, pot ser.. no ho nego..

Sento si et va molestar el meu comentari. Quan tingui un correu d'aquests, si no t'importa, ja t'avisaré.

Continua amb lescriptura, 16 anys tens? És absolutament igual, SALUT!

Et puc preguntar pq m'has posat un 2? Si és pel relat no hi puc fer res, si no t'agrada....
Però si és perquè no penses com jo en el que vull dir en aquest poema... dir-te que m'és igual si no penses com jo, tothom té opinions, i pq no pensis igual no vol dir que estigui malament el que jo crec.
Mira, en realitat hi ha gent molt falsa, també, que m'han demostrat coses inexplicables. Al poble... no sé, el que és amics, no en tinc gaires.
Tots estan lluny, fets a través de la xarxa, aquesta xarxa que tothom pensa que només pot ser superficial, i que m'ha fet enamorar de manera profunda unes quantes vegades. És cert que en un xat és diferent, però també és veritat que tot és igual. Les persones existeixen igualment. No importa el mètode que facin servir per relacionar-se. Són bons amics, i t'ho puc assegurar. Me'ls estimo un munt...
Però bé, com ja he dit, la gent no m'entén...

Adéu.
aNNNa.