Al meu jardí hi ha flors el mes d'octubre

Un relat de: T. Cargol
El meu roser fa flors el mes d'octubre
quan l'ombra en el jardí es fa allargada
i, tanmateix, el dia que s'escursa
conserva de l'estiu la flamarada.

Vermelles, de vellut, incomparables,
mouen el cap al ventijol frescal,
sense pugó ni formigues als marges
que s'ha endut la frescor matinal.

Dolç moment d'equilibri afortunat!
No deure i posseir, seguir estable,
assaborint el temps que ens hem trobat.

No és pas quelcom que no mai s'hagi vist:
tots els octubres tenen el seu esclat;
tots els dies de l'any, el seu espill.

Comentaris

  • Octubre és un mes excel.lent[Ofensiu]
    Mena Guiga | 26-04-2012

    i com que ara són octubres gairebé estiuencs les roses aprofiten aquesta mena de primavera enganyosa.
    Per molts octubres!
    Els núvols d'octubre també són dignes de contemplació i fins i tot de poemari.

    Mena! (antimediocritat tant com es pugui!)

  • Assaborint el temps[Ofensiu]
    allan lee | 21-11-2011 | Valoració: 10

    que ens hem trobat. Quin poema! Gairebé sempre m'agraden, els teus poemes. Mai hi ha faramalla de sobra i són primordials i lírics. Amb una estètica austera que m'agrada. Una abraçada, estimat company.

    a

  • Moments[Ofensiu]
    Naiade | 02-11-2011 | Valoració: 10

    Una bella poesia, feta de petits moments, instants del dia a dia que ens ajuden a descobrir que mirant bé, sempre trobem quelcom per gaudir.