Al meu germà Joaquim

Has jugat com un nen, fins al final
amb les eines i feines de manyà.
T'ha agradat soldar el plom o en ferro pla
amb aire i pretensió professional.

Rei de la "Oveja Negra" i "El Cortal",
de vegades semblaves un tirà,
quan eres un difícil tros de pa
que amagava el seu fons sentimental.

Has pujat cap al cel, però no has entrat.
T'has quedat a la porta, pensatiu.
Has vist l'eix d'un ternal enferritjat

i has tret les eines, com quan eres viu,
deixant tot el portal desgavellat.
Sant Pere vol cridar, però Déu somriu.

El vaig escriure quan va morir, el meu germà. Era tot un personatge. El recordo molt i amb amor, i això que era un mala bèstia . Mala bèstia per fora i sentimental per dins. Va anar per la vida sense saber-se explicar, aquest va ser el seu problema.