Al Liceu

Un relat de: maria bonafont giménez
AL LICEU


Sóc al Liceu...
M’embolcallen records i fantasies,
alens d’avantpassats,
burgesia que dorm
entre el vellut vermell
de les butaques.
Escolto el seu respir,
el brogit de les sedes dels vestits;
m’enlluerna la llum de tantes joies...

L’orquestra enceta
notes vibrants:
Guillem Tell, segon acte.
Xiscles, planys, llàgrimes...
I aquella bomba!

Sóc al Liceu...
Un calfred, m’estremeix!



Maria Bonafont


Comentaris

  • Maria[Ofensiu]
    Gabriel M. | 03-03-2013 | Valoració: 10

    M'has recordat que mon pare fou abonat del Liceu durant anys i anys i com disfrutava els dissabtes quan hi anava i els nervis que passava per por d'arribar-hi tard.
    Ara els meus germans també estan abonats, jo no puc, m'agrada l'òpera però prefereixo altres espectacles.
    Quins records.
    Preciós poema.
    Gràcies i una besada dolça.

  • Impressions[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2013 | Valoració: 10

    Fantàstic Maria! Un poema ple d'impressions, d'escriure allò que t'ha impactat. Present, passat, records, alegries, pors i, sobretot crec, música. Poesia d'impacte. Breu, directa i emotiva. M'ha agradat molt. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: