Cercador
Al Liceu
Un relat de: maria bonafont giménez- Compartir:
AL LICEU
Sóc al Liceu...
M’embolcallen records i fantasies,
alens d’avantpassats,
burgesia que dorm
entre el vellut vermell
de les butaques.
Escolto el seu respir,
el brogit de les sedes dels vestits;
m’enlluerna la llum de tantes joies...
L’orquestra enceta
notes vibrants:
Guillem Tell, segon acte.
Xiscles, planys, llàgrimes...
I aquella bomba!
Sóc al Liceu...
Un calfred, m’estremeix!
Maria Bonafont
Sóc al Liceu...
M’embolcallen records i fantasies,
alens d’avantpassats,
burgesia que dorm
entre el vellut vermell
de les butaques.
Escolto el seu respir,
el brogit de les sedes dels vestits;
m’enlluerna la llum de tantes joies...
L’orquestra enceta
notes vibrants:
Guillem Tell, segon acte.
Xiscles, planys, llàgrimes...
I aquella bomba!
Sóc al Liceu...
Un calfred, m’estremeix!
Maria Bonafont
Comentaris
-
Maria[Ofensiu]Gabriel M. | 03-03-2013 | Valoració: 10
M'has recordat que mon pare fou abonat del Liceu durant anys i anys i com disfrutava els dissabtes quan hi anava i els nervis que passava per por d'arribar-hi tard.
Ara els meus germans també estan abonats, jo no puc, m'agrada l'òpera però prefereixo altres espectacles.
Quins records.
Preciós poema.
Gràcies i una besada dolça. -
Impressions[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-03-2013 | Valoració: 10
Fantàstic Maria! Un poema ple d'impressions, d'escriure allò que t'ha impactat. Present, passat, records, alegries, pors i, sobretot crec, música. Poesia d'impacte. Breu, directa i emotiva. M'ha agradat molt. Una abraçada.
Aleix