AL-JACUZZI

Un relat de: Nil


Tres nois cepats em miren de
cap a peus en treure’m la tovallola.
Eixancarrat el més jove no s'està de
fer jocs de mà a qui té a la seva vora,
un Adonis! El qual em brinda espai no
sense abans fiblar-me el cor amb un
cara-melós somriure. Per quant al que
presumeix de tribal tatuatge als bíceps,
em fa l'ullet en activar-se els borbolls
del jacuzzi. Amb el palpís del dit gros
del seu peu esquerra, em pren el pols...
Mentre que amb la palma de la seva
mà dreta, em xipolla aigua al rostre.
L’esclat gojós em ve..., manyuclant
els glutis d’acer dels dos altres...

Comentaris

  • A mi...[Ofensiu]
    llegiresviure | 17-08-2018 | Valoració: 7

    ...sí que em costen d’entendre una mica aquests poemes. El que és segur és que mai em faré la idea de com és exactament la situació que expliques, però això li deu passar a tothom qui escriu. Cada lector es deu representar la seva pròpia escena. Jo diria que l’important és transmetre les sensacions del moment.
    El que no entenc és que tingui més de 400 lectures i la gent no digui ni fu ni fa.

  • QÜESTIÓ.[Ofensiu]
    Nil | 14-08-2018

    Bona nit, jo, després de llegir els comentaris i veure l'acceptació que està tenint. Voldria preguntar si el poema s'entén al cent per sent. Si es prou potent l'imatge escrita que he procurat transmetre a fi de que el pugueu imaginar amb màxima claredat. Ho dic, perquè jo, com li he repassat una i mil vegades, se'n fa obvi i clara cada escena, com és natural, a la primera. Però i vosaltres estimats llegidors i relataires? Us heu encallat en alguna estrofa, paraula...etc Res més, mercès per endavant, Nil.

  • Sirena![Ofensiu]
    Nil | 14-08-2018

    Hola Aurora, primer de tot recuperat tost del braç, perquè no deu ésser gens agradable, amb aquesta calor que fa, dur el braç enguixat. Disculpam si m'he fet una idea preconcebuda de tu sense tenir el plaer de coneixe't en persona. No em facis cas, a voltes m'agrada fabular, suposar, per tal de tibar un xic la xarxa... i quina xarxa m'ha retornat... Sirena! La d'una dona, oberta, tolerant, il·lustrada i sobretot dotada d'un gran sentit de l'humor. La teva opinió sempre és a tenir en compte. Perquè com poua en la bondat, això fa que traspuï honestedat. Aurora, aprecio i valoro molt aquest reconeixement teu envers el que escric. I és que rere d'aquesta manera de poetitzar meva, existeix un propòsit, una il·lusió, un sofriment també, un munt d'hores de feina i àdhuc innocència per contradictori que et pugui semblar. En definitiva, un voler transmetre uns fets socialment camuflats, però alhora viscuts i sentits amb força intensitat ... A fi de de que pugueu sentir-vos involucrats en les belles i concises escenes homoeròtiques que us descric. I que puc dir-te més, si fins i tot m'has copsat amb el nom que vaig escollir per al poema. You are very clever, siren!: Al-jacuzzi, et prometo, que un dia o altre, mos trobare'm nsdant! Nil.

  • Què t'empatolles, company[Ofensiu]

    sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • Què t'empatolles, company[Ofensiu]

    sobre el fet de que no m'agradaria el teu poema perquè no s'avé amb la meva idiosincràsia? He llegit molt, pels meus estudis, l'obra de Tennessee Williams, escriptor homosexual que va escriure obres de teatre tan bones, que se n'han fet pel·lícules. Per exemple "La gata sobre el tejado de cinc caliente", "El zoo de cristal", "Un tranvía llamado deseo" o "La noche de la iguana". En aquesta última obra, un dels personatges importants, una conca de mitjana edat diu, quan li pregunten per l'amor, que res que sigui humà li sembla malament o li fa vergonya. Això és el que penso jo. L'única cosa que em fa vergonya és la maldat conscient, tota classe de maldat: la crueltat, l'abús de les persones, la venjança, la prepotència, el menyspreu...

    Ara anem al teu poema. És una petita obra d'art: llenguatge connotatiu, metafòric, sensual. Dius que et passes molt de temps per a escriure un poema i es nota, perquè ens ofereixes l'essència d'un producte alambinat, pensat, mesurat, cosa que jo seria incapaç de fer perquè escrit a raig i per broc gros.

    Una altra cosa que m'ha agradat molt ha estat el títol:AL-JACUSSI, nom amb reminiscències àrabs que suposo que l'has posat conscientment. En el "Manuscrito carmesí", Antonio Gala, un altre escriptor homosexual, parla de l'amic com aquella persona amb la que obtenir plaer i conversa de caire intel·lectual, en contraposició a la dona, feta per la reproducció. Evidentment estem parlant d'altres cultures i dubto que les dones occidentals estiguin d'acord amb aquest plantejament.

    O sigui, estimat amic, que no em poso al jacuzzi per a que se'm desfaci l'escaiola, Però, en quan em treguin el guix... espereu-me que vinc!

  • Israel on ets?[Ofensiu]
    Nil | 14-08-2018

    Bon vespre Kefas, en resposta als teus dos comentaris, anem per pams... Si l'Aurora no 'ha comentat el meu relat és per que no està bé del braç i entrar dins el jacuzzi, amb un sol braç no és gaire aconsellable, que no t´r vint anys . Na Montseblanc , si que el va comentar! des de la distància... Però ella! disfruta de la seva piscina municipal i badant amb les fulles des arbres,els pètals de les flors i la fressa de les "cigales". Però Déu n'hi do la gent que m'ha entrat al jacuzzi, per lo petit que és. Però és que els nois estan irresistibles. A més als jacuzzis gairebé no s'hi parla, ni es crida com a les piscines, ni és fa "piscina(safareig). Que va! és com estar al mont Olimp. Bellesa, sensualitat, mirades oceàniques, insinuacions, tocs angelicals... És com estar dins la placenta de la mare, però crescudets. Si, a les piscines, ara, hi va la gent a treure's la tosca per no gasta aigua a casa, com pasa amb les dutxes de la platja, Que el agua està muy cara, sentia dir jo l'altre dia a una grossota que anava a l'autobus. Estic joiós, perquè veig que a gent veig que ha tingut curiositat en tastar el jacuzzi, el que són les coses... M'ha encantat com has descrit els "meus" nois a partir del poema, 700 hores de creació. Gràcies per la propaganda. Passa quan vulguis, ca meva és ca teva.En quan a L'Israel, t'ho juro "por mis muertos", com diria el gitanet del meu poema: NO! (repassal si et ve de gust), que vaig ésser jo qui el va fulminar. Vaig pitjarr on diu en roig viu: "ofensiu" i ja no vaig saber res d'ell. No és que RC li dones una puntada de peus al "dallonses" (com pots veure sempre evito paraules" barriobajeras"), no! va ésser ell que me la va dir tant grossa que no va tenir cara de continuar al bloc. Recordo que llur últimes paraules van ésser, en veure la pifia que havia comès, "merda!". Fins i tot em va saber greu a mi que l'hagués esguerrat. Perquè com tu dius, jo sóc un bonàs, ep! no bonifaci, i com a tal perdono, oblido i fins i tot , si cal, em baixo els pantalons. I és que l'Israel era bon Jan en el fons, revel per trobar-se en el ple de la joventut. Després voli ésser només ell! A vegades la deia molt grossa per a cridar l'atenció... etc. Jo m'ho passava bé, m'havia enamorat intel·lectualment d'ell. Sense foto, no pots anar més enllà. Perquè jo sempre on sóc on prima la bellesa.... En fí, que se n'haurà fet? i si és, entre nosaltres, sota una nova identitat? Tot podria ésser... Si és així ho deu està fent amb un estil literari molt diferent, no creus? No seràs pas tu, oi, l'Israel, Kefas?No em refio de ninguuuuú! Bé, fins aquí tot, e ficoal Jacuzzi. Nil.

  • Israel[Ofensiu]
    kefas | 13-08-2018

    Nil, no m’ho crec. Fa molt de temps que estic seguint la pista dels segrestadors de l’Israel i cap d’elles em mena a tu. I això de prémer el botó groc i fer-lo desaparèixer ! Sisplau no vinguis ara a fer de Trump per esborrar del mapa a qui et fa nosa només prement un botó. Malgrat el radar del que et ventes, que potser et fa peça la Melania i voldries que es fixés en els teus dits prodigiosos ? Si es nota de lluny que ets un bonàs ! Apa, el que et demano és que si tens alguna pista versemblant sobre el mutis del que tractem, m’ho diguis tant aviat com sigui possible. Oi que ho faràs ?

  • Esquitxos[Ofensiu]
    kefas | 11-08-2018

    Nil ets tremend com una canalla. T’agrada esquitxar els teus lectors. Mira l’Aurora com n’ha quedat d’afectada que ha perdut l’oremus. I la Montseblanc, sempre decidida i resolutiva, com ha fet un pas enrere en rebre els esquitxos del xipolleig de ves a saber quines extremitats d’aquests descarregadors, de moll o muntanya, que sempre imaginem suats, oliats i emmascarats mentre ens somriuen ensenyant una dentadura melosa.
    El que els glutis siguin d’acer, confirma aquesta teoria i el manyuclar rebla la percepció que el toc no és de pianista.

    Un poema directe, impregnat d’humors, assilvestrat.

  • Primer ets tu.[Ofensiu]
    Nil | 11-08-2018

    No t'amoïnis pas! Recuperat del braç. A mi més d'un cop m'ha passat que quant el tenia, el comentari, tot escrit, Puuff! se m'esborra, i sant Torne-m'hi... Ara, el que faig quan és llarg, abans de repassar-lo, que és normalment quan s'esborra per accident, el copio i així el mantinc retingut. Si més no l'esborrany.

  • Ostres Nil[Ofensiu]

    T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

  • Ostres Nil[Ofensiu]

    T'havia escrit un comentari molt llarg i se m'ha esborrat. Demà hi torno

  • Si comence...[Ofensiu]
    Nil | 06-08-2018

    Si comencem a mirar prim no sortiríem de casa... T'asseus al metro en una butaca on s'assegut tothom i després vas i t'estires en el còmode sofà de casa teva i allí, sàpigues que han anat a parar tots els bacteris i microbis de tots els culs del metro... Jo et diré que em preocupa més agafar una venèria en el contacte, cos a cos, sexual, que no pas el estat de limpiditat del jacuzzi que sé que està garantit amb l'us obligatori de cloro. A les piscines publiques,et trobes amb els nens que s'hi pixen d'amagat dels "papis" i sense descartar la gent gran que tenen pèrdua d'orina, ah! les dones en edat de menstruar, i els nois adolescents d'ereccions involuntàries amb fuites de liquid seminal i ves a saber quantes coses més. Si comencem a pensar i pensar no faríem res. I en el sexe, el rics és tostemps antipàtic un company de viatge... Toco ferro, Nil.
    Pd: M'hagués agradat més que m'haguessis dit que t'ha semblat el poema, perquè treien el tema de les infeccions has espantat la parròquia de R.C i ara, com comprendràs, qui entrara dins el jacuzzi per assaborir l'erotisme del meu poema?

  • L'aigua deu quedar feta un fàstic[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-08-2018

    El jacuzzi, font d’innumerables escenes eròtiques i alimentador de les fantasies més variades. Ves per on, a mi no m’ha fet mai gràcia. Sempre m’imagino els fongs voltant per allà, esperant trobar els foradets i les zones adequades per instal•lar-s’hi... Amb la qual cosa l’excitació sexual no la veig enlloc.
    Tot el contrari que al teu poema. Que comença fort des de la primera línia (“tres nois cepats em miren” uuufff) i que un cop més es converteix en escena i moviment fins a l’èxtasi final.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil

Nil

40 Relats

289 Comentaris

22181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com

- El veritable significat de les coses es troba en dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

« EROS, BÈSTIA INVENCIBLE, DOLÇA I AMARGA ». (Safo)