Al gimnàs. La Judit i el Gerard, segon capítol.

La Judit està ben suada. Ara se sent més bé, per dins i per fora. Ja ha oblidat, ni que sigui momentàniament, els patiments del cap. No recorda els patiments del cor. I ha superat els patiments físics d'una classe de gimnàs fortíssima. Se sent molt còmoda amb la roba que porta: elàstica, flexible com el seu propi cos; tan còmoda que a cops s'oblida que va vestida. Va ser un regal del Gerard. Que en té de bon gust aquest xicot! Què deu estar fent ara? Capficat, potser? També oblidant-se de tot, com ella, gràcies a l'exercici físic? Treballant en una feina que no s'acaba mai? Recorda que encara no li ha vist posades aquestes malles. Ajustades, fúcsia, sexis... Segur que, quan el Gerard hi pensa, li deu saber greu. Segur que la il·lusió de veure-li portar aquesta roba va ser el motiu per fer-li el present. Però bé, ja se sap, la vida és dura. I no l'he inventada jo, que deia la cançó. Ja ho superarà. Precisament ell que té la virtut d'estar absent quan més se'l necessita, de preocupar-se només d'ell, de les seves coses, del seu benestar! Pensa que potser és massa dura amb ell: - Va, el proper dia que pugui li faré una sorpresa! Quedarà encisat quan em presenti davant seu vestint només aquestes malles! El proper dia... quan serà aquest dia? Ja fa una setmana que no el veig! Qui sap quan el tornaré a veure? Qui sap si mai el tornaré a veure?

Encara recorda aquella última tarda amb el Gerard. Ja fa una setmana i encara se li presenten imatges que veu ben nítides i precises. Sensacions que, en sentir-les tan reals i intenses, li posen la pell de gallina. Però envermelleix en recordar-se sense calcetes fins arribar a casa, rememorant les mirades que, per més nobles i innocents que fossin, s'imaginava penetrants, conscients de la seva fragilitat, lascives en saber-la tan nua, tan exposada! Quina incomoditat, però quina excitació, també! No, no li perdonava aquella mala passada, que s'havia cregut?

- Que hi vagi ell de despullat si així se sent millor, més home! Qui m'assegura que a la feina, en acomiadar-me dels companys, no em van notar que només la faldilleta, tan curta, em tapava el cul i el pubis? Qui em diu que no es va adonar de seguida de la meva nuesa el Josep, quan me'l vaig trobar? El Josep, el veí que indefectiblement sempre veig a l'escala de casa i que sempre té un motiu per entretenir-me i poder-me estudiar secretament i rigorosa el meu cos?

Tornava a ser l'última. De fet, sempre era l'última. Bé, més tranquil·la a l'hora de despullar-se, de dutxar-se, de vestir-se, de pentinar-se... Encara se sentia soroll al vestidor dels homes.

- Mira la fama que tenim les dones i sempre acaben ells més tard, he, he, he! - pensa la Judit.

Sent llavors la veu del Carles, rient sorollosament, i se l'imagina nu, amb la panxa tapant-li gairebé el sexe! Veu també, amb els ulls ben tancats, la imatge d'aquell nou company de la classe. Sergi? No ho recorda bé, tot i que havia sentit que el cridaven pel nom. El visualitza suat, amb el bigoti tan negre ple de gotetes, passejant el seu cos esvelt de gall orgullós amunt i avall del vestidor. Quasi sent el seu cant, "quiquiriquí!". També s'imagina el Sr. Estradé, amb els seus cinquanta anys llargs i amb la seva mirada sempre voluptuosa, plena de desig, masclista. Sempre l'ha vist com un violador en potència o, com a mínim, com algú per qui les dones no són més que animals de plaer. Bé, potser es passa, pensa. Deuen ser imaginacions de qui se sap atractiva, d'algú que creu que tothom mor pels seus ossets! Tot i així, s'alegra que s'inventessin els vestidors masculins i els vestidors femenins per no haver de compartir més estona amb una legió d'impresentables com aquells. Trenca aquests pensaments el soroll de la porta en obrir-se, mentre s'està traient les espardenyes. Deu ser la Clara, la bonica noia de l'altra classe, tan tardona com ella, com sempre. Quan es gira per saludar-la, però, no veu ningú. Que estrany! Es treu la goma dels cabells i aquests volen per damunt de les seves espatlles. Tot i suats són un raig de llum del sol que il·lumina encara més la cara de la Judit. Se sent tan cansada que no té ni ànims de treure's les malles, de fer tres passes fins a la dutxa, d'obrir-ne l'aixeta... Sap que d'aquí uns segons, sota l'aigua, esdevindrà feliç, viva, neta...

Sent unes mans fortes que li agafen el coll i li magregen un pit, i una bena li tapa els ulls, i una altra mà, la boca, i uns dits salven la malles i li pressionen les anques, vol cridar, però no pot, aconsegueix llançar una cossa, però a cegues, només sent el dolor en fer caure un... un tamboret? Són dos que l'ataquen! O tres? La premen contra la paret, ara són els dos pits que li oprimeixen, ara el pubis, li mosseguen el coll, no tan fort com per fer-li mal, però amb intensitat; un li intenta besar els llavis, però s'emporta una mossegada i un petit crit que és ofegat de seguida en tornar-li a tapar la boca. Per què li ha de passar això a ella? És un mal son! L'agafen pel coll i per l'esquena, la volen fer posar a quatre potes, ella es resisteix tan com pot, però és inútil, està tan cansada! I per què no la sent ningú si per dins li ressonen tots els trons que ha sentit durant la seva vida? Els malparits ho tenien ben preparat, sabien perfectament que estava sola al vestidor! Qui sap quants dies portaven observant-la! Quan entrava, quant trigava, quan sortia... Què li voldran fer? Potser només la volen espantar! Tant de bo! La sotmeten per fi i es troba a quatre grapes amb una mà al coll que no la deixa aixecar-se i una altra al cul. Li acosten quelcom molt calent a la boca, fort, però suau. L'olor, la forma i la textura no l'enganyen: un penis ben erecte! S'aparta tant com pot d'ell. Llavors, com si fos un càstig, li fumen una pinya a la galta esquerra del cul. Per primer cop sent una veu, a cau d'orella, que li diu:

- Porta't bé i no rebràs cap mal, encara que segurament et mereixes un càstig per estar tan bona!

Li baixen la roba fins a la cintura i deixen descoberts uns sostenidors blancs, plens de transparències, puntes, llacets... ella llavors es veu perduda! Se sap una menja massa deliciosa per a qualsevol home! Li prenen tots dos pits, des de sota d'ella i li descobreixen els mugrons, els hi xuclen, els besen, els pincen, els mosseguen... mal no n'hi fan realment, però se sent humiliada per aquells cabrons. Sent que un se li acosta per darrera. S'hi enganxa. Tot i que li sembla que va vestit, nota un penis ben fort que li empeny el cul, després l'entrada de la vagina, després, aixecant-la una mica pels malucs, vora el clítoris. Està perduda! Al cap d'uns segons, una mà l'empeny endavant mentre una altra li deslliura la boca. Torna a trobar, vora els llavis, el membre viril que abans havia rebutjat. Ara, però, s'obre pas, amb contundència, cap a l'interior de la boca de la noia, que està temptada a mossegar-li ben fort per fer-li una lliçó. Però la por la paralitza.

- El fill de puta, quin gust tan bo que té! I quina olor! Es mereixeria que me l'hi mengés tota de veritat, que li arrenqués d'una queixalada!

Com si sentissin els seus pensaments, per segon cop se li acosten a l'orella i li diuen, molt baixet:

- Va, menja-te-la, va! A que la trobes saborosa!

Ella aparta la cara i li tornen a tapar la boca. I sent que se li acosta la verga entre els pits i, com si els hi volgués cardar, la mou endavant i endarrere! La por se li barreja amb l'odi la ràbia: sent que s'escalfa quan només voldria sentir fàstic, sent que la situació la comença a excitar quan només voldria que li repugnés. Li arrenquen els sostens de cop i els hi passen pel pit, pel melic... sent que un els besa. Li acaben de treure les malles, amb una estiragassada. Les calces tapen l'últim reducte que es pot considerar sa i estalvi. Però... fins quan? Torna a llançar una patada cap a on s'imagina que hi ha un objectiu i torna a fer-se un cop al peu, ara amb una paret. Li tornen a picar el cul, quasi amb tendresa si no fos per la situació de violència on s'enquadra el gest. Sobtadament tem que les mirades lliures dels malparits aconsegueixin veure alguna taqueta a les calcetes que els faci entendre que està excitada. Quina ràbia! Mentrestant uns dits li acaricien les anques, per damunt de les calces, quasi les hi esgarrapen. Una boca torna a acostar-se-li a l'orella:

- Et portaràs bé, sí? - i uns dits aparten l'última peça de roba per deixar els bonics llavis de la Judit al descobert. Sent una mà que els hi acaricia, que juga també amb el culet, que es distreu amb l'entrada a la vagina.

- D'això en dic portar-se bé! Estàs ben humida, puteta! - li xiuxiuegen quan sent la porta del vestidor dels homes que es tanca. Fa llavors un últim esforç per aixecar-se i cridar, però unes mans fermes l'agafen pels malucs i la immobilitzen. Ja no té res a fer! Vora el clítoris uns dits destres li fan sentir un mal i un plaer dolçament barrejats, amb una intensitat com mai no havia sentit! A la tercera va la vençuda i un gland, ben lubricat, torna a descobrir-li la boca i es fa pas fins a la llengua, fins al paladar; no pot cridar, no pot fugir... rep una altra pinya al cul, només pot sotmetre's, començar a xumar; desenfrenadament es deixa anar com si retornés als primers mesos d'infantesa quan volia prendre tota la llet del pit de la mare; una mà al cap l'ajuda a mantenir un ritme frenètic, infernal; els llavis, la llengua, les dents amb mossegadetes extremadament delicades; tot lluita per donar als violadors allò que anaven a buscar. Uns dits amables i precisos li acaricien el clítoris, li fan baixar les calcetes, li greixen el culet, li pessiguen les anques, es passegen pels llavis. Li premen els pits que apunten directament cap a terra. Ara, la visió per als violadors deu ser immillorable, inimaginable! Tot i no voler, ella segueix llepant, xuclant, besant, tirant endavant i endarrera. Una explosió i el líquid calent li omple la boca. Per primer cop, es trenca el silenci. Els sospirs esdevenen crits. Ja no queda ningú més
al gimnàs per desgràcia... o per sort? Ja no sap què pensar, ja no vol pensar, només beure's tota la lleteta, com una bona nena que és... Una mà deixa de recolzar-se a terra per prendre els testicles a aquell homes, per acariciar-los, per munyir-lo fins al final. De cop es desperta i sap on és. La mà, com un llamp, aparta la bena que li tapa els ulls i veu l'agressor mirant al cel, amb els ulls tancats, cridant com un animal. Llavors, les dues mans de la noia l'agafen i se l'acosten més. Els petons surten cap al penis i la llengua corre amunt i avall. No es perd ni una goteta de semen. Els dits d'ell entren i surten dels interiors de la Judit i la noia esclata. Ara plora i fa un concert de sospirs i de crits. Es corre feliç, salvada, tranquil·la i estimada.

Mira al vestidor. No hi ha ningú més. Només ells dos. El Gerard, per fi, baixa la mirada i veu la seva amant amb cara de ràbia, però relaxada.

- M'he portat bé, fill de puta? - diu la Judit abans de girar-se d'esquena, encara a quatre grapes, i li ofereix el culet tot i, amb moviments eròtics, abaixant-se les calcetes i deixant-se-les als turmells- Uns violadors no acabarien aquí, no, malparidet meu?

Ell s'hi acosta i li agafa la cintura i les tetes. Li pessiga els mugrons i li besa el culet. Li passa la llengua per tot el sexe, des del clítoris fins al foradet del cul, li olora la vulva i li introdueix la llengua ben endins. Ella, com un gosset feliç quan mou la cua, es posa a caminar a quatre grapes fins a la dutxa, amb el cap d'ell enganxat al seu darrera, bo i avançant també de genolls. Els pits li cimbregen, el penis d'ell també, tot i que ja comença a estar alt.

- Espera't, que em trec el jersei! - és el crit que se sent la Judit abans que el raig d'aigua calenta es dispari sobre la parella.

- Ara ja no cal que pateixis, cabró! - diu la Judit, que mou tan sinuosament com pot el culet - Què, es porta bé la teva puteta?

Les calcetes estan ben xopes, com el jersei del Gerard, que s'aixeca i se'l treu. Ell llança ben lluny, fora de la dutxa. També li treu les calcetes, les hi torna a besar i les tira. Li acaricia el cabell, li besa el coll, les orelles... La dutxa calenta segueix lliscant sobre els enamorats. el penis ja és ben dret i inflat, torna a estar carregat. Ella comença a sospirar i gira el cap vers el noi: - Què, vols un niuet, ocellet? - i li ofereix tan obert com pot el seu sexe, regalimant aigua, regalimant sucs d'ambrosia. Aquesta visió tan eròtica no fa dubtar el Gerard i introdueix el seu membre uns centímetres dins la vagina de la noia, que fa un lleu "ai" en sentir-lo dins. Els dits d'ell acaricien el pit esquerre i el pubis d'ella, juguen amb el voltant del clítoris... El penis entra, per fi, ben endins i, de seguida, torna a sortir. I torna a entrar i a sortir. S'acosta al foradet de darrera i li fa una carícia, com un petó. I després al clítoris i n'hi fa una altra. Un llum s'encén a fora del vestidor i senten que s'obre una porta. El Gerard tanca la dutxa i corre la cortina. Torna a penetrar la noia, però resta ara immòbil. De seguida fa moviments suaus. Una veu de dona se sent acostar-se i obre la porta del vestidor. La Judit acaricia, sota el seu propi sexe, els testicles del seu amant. Ell augmenta el ritme del seu moviment al niu. Ella torna a moure la cueta sensualment.

- És veritat, ens hem deixat el llum encès del vestidor de les dones! Aquella Judit, sempre tan despistada! Mira, a més hi ha dues bosses!

Ell ja no pot més, deixa els pits de la noia i acosta la cara als seus cabells. Els moviments de tots dos esdevenen frenètics. Que feliços que són amb aquest segon orgasme, ara sense enganys, ple d'erotisme, amor, desig i sensualitat! Els sospirs d'ella són ofegats per la mà del Gerard mentre que els cabells de la Judit apaguen els crits del noi. La mà d'ella segueix acariciant-li els testicles, la d'ell no para d'entretenir-se amb el botó més sensible i sexual de la creació.

- Mira, un jersei xop! I unes calces ben molles! La gent cada vegada va més despistada! Bé, demà ja ho trobarà! Deixem-ho al mateix lloc. Va, tanquem els llums i anem, que és tard!

La Judit es gira i abraça amorosament el Gerard. El pit de cada un prem el de l'altre. Els llavis es fonen en un petó profund. Igualment fan llurs sexes. En sentir tancar-se la porta i apagar-se tots els llums, tornen a obrir la dutxa que es fa, tan calenta, molt relaxant. Es besen apassionadament sense separar els seus cossos. El bes tendre es fa etern. Però l'aigua, improvisadament gelada, trenca la passió del petó i els fa sortir disparats, fora de la dutxa. S'assequen mútuament, sensualment, amb cura tot i la foscor, intercalant petons per tot el cos. El Gerard li besa la vulva i la vesteix amb unes calcetes ben seques, ben netes, ben blanques. Ella es sorprèn i, en tocar-les, s'adona que són les calces que portava feia una setmana:

- Que n'ets de cabró! - li diu abraçant-lo ben fort.

Ja estan ben vestits. Ell no es posa el jersei. Només la jaqueta. Ella desa les calcetes molles a la bossa i el torna a besar.

- Mira que t'agraden les sorpreses a tu! - li espeta la noia.

- Bé, ja saps que sí, sobretot les que et preparo jo!

Es carreguen la bossa a l'espatlla i, molt àgil, la Judit empeny el Gerard cap a una dutxa i li engega el raig d'aigua glaçada. Ell crida, desesperat, renega, però ja no pot fer-hi res.

- Adéu, violador malparit! - diu la noia sortint per la finestra d'un bot - I que consti que no m'ha agradat gens ni la mamada ni la cardada, idiota! M'has espantat! Em pensava que era més d'un violador, o assassins... No sé com t'ho fas, que sembla que tens cinquanta mans! Quin pop més fill de puta! Em rumiaré si et denuncio!

- Et queden molt bé les calcetes a la llum de la lluna! Te les he vist ara quan has saltat!

- Definitivament et denuncio! Espavila't perquè tindràs la policia aquí, abans d'un minut: entres en un lloc privat i em violes, ho tens clar, desgraciat!

- Quan et poses així vermelleta de cara m'excites més! Ah, me n'oblidava, les malles que et vaig regalar et queden molt sexis! No m'estranya que hi hagi qui et vulgui violar en aquest gimnàs! Espero que no m'hagi d'amagar i espiar-te cada vegada que vulgui veure com et queda una peça de roba que jo et regali!

Ella fa com que no el sent i se'n va de pressa, deixant-lo allà moll i gelat, i amb el dubte de si, realment, avisarà la policia. S'afanya a sortir per la finestra, ben xop, sense l'aptitud ni l'elegància d'ella. Està mort de fred!

- Potser m'he passat! - rumia.