Al darrere

Un relat de: Aleix de Ferrater
Jo anava darrere d’en Valentí des de feia temps. No penseu el que esteu pensant, que jo ho dic des d’un punt de vista exclusivament físic, esportiu diguem-ne. Ell marcava el ritme, seguia un itinerari marcat i no deia més coses del que era estrictament necessari. Tot el contrari que jo, xerraire, inquieta, improvisadora i sempre, sempre al seu darrere. Confiava plenament en ell. Si deia que giréssim a la dreta, doncs cap a la dreta. Si havíem de pujar un coll, amunt que fa pujada. I si calia fotre canya, a tancar les dents i suar. Al seu darrere em sentia plenament realitzada. Potser em direu que sóc una mica bleda, oi? I si, us dono tota la raó. De fet ja estic acostumada a que em diguin bleda, coliflor, flam o pobreta.
-Rosalia, girem a la dreta, que pujarem el coll de l’Ordal.
-Ah, valen.
I mira, cap a la dreta, cap amunt, sempre cap amunt. Si l’objectiu era pujar el coll, doncs es pujava al ritme que ell m’indicava i jo seguia. Portàvem un any i mig així, sortint cada quinze dies, en bicicleta vull dir, que ja sé el que esteu pensant i si així havia de continuar, doncs endavant, a continuar així. La qüestió era seguir la teràpia marcada per l’assistent social i els tècnics de rehabilitació. Ells en sabien més que no pas jo, però no tant com en Valentí, que tenia sempre, sempre les idees molt clares i sempre, sempre, jo no.
-Molt bé, Rosalia, molt bé, que ja hi som!
I arribàvem dalt del coll de l’Ordal i tota la baixada fins a Vilafranca era una pura delícia, notant el vent a la cara, la fresca a les galtes més vermelles del que us pugueu imaginar, però vermelles en un sentit físic, d’esforç, no penseu en el que esteu pensant, que ja us conec. I així, un dia més finalitzàvem la teràpia pactada, la situació que ara vivia així, sense saber ben bé on anar, tenint sempre algú al davant com en Valentí, que ara m’ajudava a baixar del tàndem, em felicitava i jo desplegava de la motxilla el meu bastó blanc amb naturalitat, cada cop amb més seguretat.

Comentaris

  • M'agrada moltíssim [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-03-2017

    llegir els teus relats i poemes,però aquest d'una manera especial. Tal vegada perquè parla de reptes i a mi m'encanta intentar superar-los.
    Tot i que tan sols ens hem vist una vegada, la teva amistat és,per a mi, un tresor important. Gràcies, benvolgut Aleix.
    Una abraçada a l'Olga i a tu.

  • Un relat viu[Ofensiu]
    Violant Barquet | 28-02-2017 | Valoració: 10

    És començar-lo a llegir i no poder parar fins al final. Molt ben escrit. Diuen: esforçar-se a escriure perquè es pugui llegir fàcil. Sempre lluminosos, els teus escrits, i amb aquest punt d'optimisme i vitalisme, petjada de l'autor. Una abraçada.

  • Bona sorpresa[Ofensiu]
    llum de lluna | 23-02-2017 | Valoració: 10

    Bona sorpresa la del final i molt encertat el sentit de l'humor en tot el relat. Felicitats

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-02-2017 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per valorar els meus humils relats

  • No falles mai[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-02-2017 | Valoració: 10

    Sí, Aleix, sembla cosa d'una monarquia imperial. Merci pel comentari.

    Aquest relat teu s'enfila d'una manera, donant novetats a volta i volta, fins al final, amb el seu toc de gràcia... agraït de poder-lo llegir,


    Sergi : )

  • Josep Ventura | 05-02-2017 | Valoració: 10


    gran privilegi poder gaudir del teus escrits, sempre em sorprens, i si un es bo l’altre encara es millor.
    Una abraçada.

  • Entranyable i simpàtic[Ofensiu]
    Pallars | 01-02-2017

    Amb un toc distès i un humor molt agradable ens fas viure un recorregut vital on la relació d'aquest tàndem humà resulta entranyable. Anar al darrere, ben mirat, es pot apreciar també com sentir-se al costat de qui t'acompanya o et guia, ja que tots dos sumen en l'esforç de beneficiar-se mútuament.
    Salutacions!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 01-02-2017 | Valoració: 10

    M'agrada aquest estil que ens vas oferint últimament, a més del sentit de l'humor al que ja ens tens acostumats, ara introdueixes aquest personatge que acaba desplegant el bastó blanc.
    Una forta abraçada

  • Gràcies[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-01-2017 | Valoració: 10

    No cap dubte que viatjar al darrere té els seus avantatges, i ningú com tu per contagiar-nos de la frescoreta que la protagonista sent a les galtes quan, amb el seu instructor, baixa - sembla com si es despenjaren alegrement els dos pel coll de l'Ordal-, direcció Vilafranca. Al final ha desplegat, ella també, el seu bastó blanc i ha desaparegut, però ha quedat en mi una impressió agradable de benestar físic i mental. A mi m'agraden les emocions que comunica Rosalia; constatar, a mida que vaig llegint, que ella se sent confiada i segura i, el més important, que és feliç. Gràcies perquè, al mostrar-me aquest paisatge humà, m'ajudes a pensar un poc més en positiu. Com sempre, meravellosament escrit. Una abraçada.



  • Almenys a mi...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Almenys a mi m’has ben enredat. De bell començament sabia, intuïa que es tractava d’un tàndem... però el final m’ha agafat ben de sorpresa.
    Gracies, Aleix, per oferir-nos aquests relats plens de tendresa.
    —Joan—

  • Dolça companyia...[Ofensiu]
    brins | 27-01-2017 | Valoració: 10

    Que bo és poder tenir una persona que ens ajuda a viure...La relació entre la protagonista i el Valentí és fabulosa, desprèn confiança i amor i nodreix molts somnis. Una abraçada, Aleix

  • Que bonic[Ofensiu]
    Ibeth | 24-01-2017 | Valoració: 10

    Que bo el joc, i amb quina tendresa i sensibilitat ho expliques. Sempre és un plaer llegir-te Aleix. Gracies per compartir els teus relats

  • Has jugat amb l'ambigüitat, [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-01-2017 | Valoració: 10

    amb el doble sentit d'anar darrera d'un noi. El procés ha estat interessant perquè hom imaginava que hi havia alguna cosa més del que estaves dient. Però ha estat una veritable sorpresa, al menys per a mi, que he sabut per un comentari que has fet a "somniadora sense somnis" que ets cec. Potser m'ho imaginava però, fins que no ho has dit, no n'he estat plenament conscient.

    Aleshores, quina mena d'aparell utilitzes per a llegir els texts i fer els comentaris? No és que sigui tafanera, senzillament em voldria assabentar de com et manegues en un món que està especialment fet per a vidents. Oi que m'ho diràs, si no et sap greu?

  • Marca de la casa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Molt bé, Aleix! Una història més marca de la casa: és tendra, agradable i ens provoca un somriure. Tot això, escrit amb claredat i correcció, emprant un estil senzill que facilita una lectura amena.

  • És una història bonica[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-01-2017

    És una història bonica i ben explicada, Aleix!
    Em fa gràcia això del tàndem perquè és justament el nom que hem triat per a la proposta artística i literària que farem a Sant Hilari molt aviat.
    http://tornemi.cat/
    Si et fes gràcia venir, ja t'ho aniria explicant. El "cupo" d'escriptors ja està ple, però necessitem rapsodes i tu ho fas molt bé.
    Una abraçada

  • Bones cames![Ofensiu]
    Materile | 21-01-2017 | Valoració: 10


    No sempre podem aconseguir els objectius en solitari. En aquest cas era imprescindible anar al darrere.

    Un bon tema i una bona narració i descripció, malgrat tot, m'ha sorprès el final! Felicitats, ets un gran mestre!

    Felicitats per haver estat guanyador el mes passat. Un relat que es mereixia el reconeixement.

    Una abraçada amb molt d'afecte,

    Materile




  • Tàndem[Ofensiu]
    tapisser | 20-01-2017 | Valoració: 10

    No m'ha sobtat del tot, perquè buscava el tàndem i no el trobava. "Que te conosco bacalau".
    El refrec de les dues persones del conte a qualsevol revol de la pista forestal, haguera estat un final, massa faci'l i no digne del teu nivell explicador.


    Gràcies per als comentaris en els meus contes, gairebé els espero, i molts cops no dono per acabada una feina, fins que m'arriben.
    Abrigueu-vos molt en aquest Ribes de Freser.
    Una abraçada molt forta i et repeteixo els agraïments.
    Albert.

  • Elegant i profund ![Ofensiu]
    jomagi | 20-01-2017 | Valoració: 10

    M'ha fet sentir sensacions viscudes. Jo anava en moto pujant el port de l'Ordal !
    Et seguiré. Una abraçada.

  • Inesperat[Ofensiu]
    Esther Llombart Ramis | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Quin final més inesperat. Jo m'estava imaginant una noia sense personalitat, que sempre ha de seguir el que li diuen els altres i surts amb això del bastó blanc! Molt bé.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Es preciós em deixes amb la boca oberta

  • Valentí i la valenta![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Un tàndem és un impressionant exercici de coordinació, destresa i gaudi... la parella perfecte vaja!

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

87 Relats

1757 Comentaris

82631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.