Al compàs d'un vals de recordances

la màgia dels mots és que de vegades, segons l'estat d'ànim, un poema t'escau com un vestit fet a mida.
El llegeixo i és com si fos escrit per a mi, com si fos meu. I en gaudeixo de cada paraula destriada amb amor i cura.
Sóc feliç Vicenç gràcies a gent com tu que m'heu ajudat amb la vostra humanitat.

Quina profunditat destil·len els teus poemes, treballats amples i fondos que diuen i fan sentir.

petons ben forts!

gypsy

del teu poema veient les imatges tal com les anaves describint, poc a poc, sense preses, i omplint-me de les sensacions que m'arribaven a través de les teves paraules... records, imatges del passat, retrobamets...
Un poema preciós, que em fa estar plenament d'acord amb els comentaristes que he llegit i que et diuen que el teu gra de sorra és una montanya immensa.
Una abraçada ben gran, Vicenç

uff! quina descripció tant acurada. M'encanta!

No conec Lluçà ni molt menys la festa dels exveïns, però sí que començo a conèixer la teva poesia. I és bona. En aquest cas concret, ens trobam davant un d'aquellss poemes rotunds, plens, rodons, que et deixen una sensació de plenitud. I això en tots els aspectes: formalment és impecable, però, a més, constitueix una clamorosa convidada a la participació, feta amb materials de la millor poesia: "Vesteix el rostre amb el millor somriure i engalana't amb l'aire perfumat.". Som-hi!

per poder entendre algunes poesies, com és le cas la teva. Trobo bellesa però en costa seguir les imatges; tanmateix, m'ha agradat

que Unaquimera. Si això és un petit gra de sorra, el dia que la vulguis fer grossa no sé que passarà. Hi han desfilat en decasíl·labs imatges, records, paisatges, gallarets, lladrucs...
Em quedo amb una frase, si m'ho permets:
"Avui, per un moment, no et miris
les mans ni et busquis al mirall."

He llegit en la introducció: " sense més pretensió que la de col·laborar-hi aportant-hi un petit gra de sorra" i en canvi, en llegir el teu poema, m'he trobat amb un munt, amb una muntanya, amb una serralada sencera d'encerts! Res de petiteses...

Fent servir referents visuals i sonors, ben dinàmics, crees per començar un marc d'entorn encisador, per personalitzar a continuació les paraules i fer-les, poc més endavant, íntimes i compartides, emotives, entranyables i belles: "avui compartim l'amistat dessota uns horitzons que s'encreuen i malden per no diluir-se en l'oblit..."

Evidentment, no em puc sentir part de la trobada a què fas referència, però sí que gaudeixo de les imatges creades i del missatge que ofereixes amb els teus versos, que m'és molt grat: el record a pesar del pas del temps, la perdurabilitat de l'amistat o el sentiment d'afecte tot i les dificultats aparents...

T'envio una abraçada càlida d'estiu,
Unaquimera

MENTRE HE LLEGIT EL POEMA, M'IMAGINAVA UN PINTOR D'AQUI A CASSERRES QUE ES DIU JOAN QUERALT, ABANS DE PINTAR UNA OBRA LA POT EXPLICAR DE LA MANERA QUE HAS FET TU. ELL S'IMAGINA UN PAISATGE, TAL I COM EL VEIA DE PETIT I DE SEGUIDA EL PLASMA A LA TELA TAL MENT COM SI FOS UN ESCRIT, PRIMER EN PARLA I DESPRÉS PINTA. QUAN T'HO EXPLICA ENTENS LES SEVES OBRES I TU FAS EL MATEIG PERÒ SENSE COPSAR-HO A LA TELA.