Al carrer

Un relat de: terrabastall

Se'm perd la mirada
rere el cocodril
la papallona
i el cotxebiau

m'agraden
la garsa
la merla
i l'avió

recullo pedretes
pols i branquillons
em duré a casa
aquests nous tresors

arribo a la plaça
cerco amiguets,
bona empenta
i a terra plegats

a l'espatlla del papa
o al coll de la mare
atalaio la rua
de nanos i gegants

vénen els diables
espetec i soroll
com aprecio
aquesta ferum

friso la carícia,
del manotes
i del nan
l'esgüell del cohet
l'esgarip del canó

s'acosten bastoners,
piquen i repiquen,
a casa ho faré
amb olles i cassoles,

peu a terra
vaig decidit,
el contrari dels pares
és mon destí

curses i rialles
em deixo agafar
que si no em persegueixen
és avorrit

canto una cançó,
a mitges la se,
torno a començar,
no acabaré

anem a dinar
hi ha menjar bo
no endebades
és festa major

tornem cap a casa
quan el sol es pon
miro primer
si hi ha cocodrils

que no espantin
els papes,
tampoc els veïns,
i tres anys no tinc

Comentaris

  • Corredissa[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2007 | Valoració: 10

    Una bona evocació d'una etapa concreta de la infància, on tot el que és petit es mira de prop, on el món dels adults queda allà dalt, on les hores duren el temps que l'estímul m'atrau...

    Els versos breus i el ritme ràpid fan del poema una corredissa per la nostàlgia amb peus petits i passes curtes.

    M'ha agradat molt llegir-te avui, així que tornaré un altre dia per conèixer millor la teva obra.

    Ara aprofito per enviar-te una abraçada, celebrant la descoberta,
    Unaquimera

  • UNA FESTA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 11-12-2007 | Valoració: 8

    VISTA AMB ULLS D'INFANT, PERÒ PER ESCRIURE-HO PRIMER HO HAS D'HAVER VISCUT I SENTIT. MOLT TENDRE EL POEMA.