Al Capvespre

Un relat de: Arraut

Obro els ulls, sente les primeres gotes de la rosada solbre el meu front, oloro l'herba humida, noto el vent sobre els meus cabells, el sol ja no hi és. I la llun saluda tímida des de l'horitzó. Les copes dels arbres es belluguen tot fent una dansa encestral.
Tot està en calma, res interromp la meva pau interior, un ocell canta, sembla una sonata de Händel, Mozart o Bach. La pau m'envaeix.
Cada cop és ,és fosc, la foscor em menja. Ja no hi ha els mateixos ocells, ara hi ha mussols que canten a la nova lluna d'avui, però tot segueix sent calma.
Encara ningú em destorba.
L'herba molla desprèn una preciosa olor. Tot són aromes i melodies naturals.
El bosc centenari em parla, m'explica els seus pensaments més íntims, contes de fades.
Cada cop m'hi sento més a prop d'ell, el bosc està aquí, amb mi, sóc el bosc.

Comentaris

  • F. Escandell | 29-09-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, descrivint les sensacions que la naturalesa et produeix. A mi, a part dels moments de tristesa, és el que més m'inspira. Supòs que estic influenciada per un poeta de la meua illa (Eivissa) que també escrivia a la natura.


    Et deix dos relats meus similars. Ja em diràs què et pareixen!
    http://relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=867801
    http://relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=890222

    Una besada molt forta, i segueix escrivint!

l´Autor

Arraut

3 Relats

2 Comentaris

2410 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Doncs bé, no sé exactament que ficar aquí.
Suposo que la meva vida no és pas gaire interesant, no he cabat la ESO, ni el batxillerat, no he estudiat cap carrera ni res per l'estil.
Vaig nèixer el 18 d'Abril de 1994, en dilluns.
Visc a un poble per les rodalies de Barcelona, i el meu temps lliure el passo escrivint, sempre ho he fet a mà, i tots les meus relats estan a boli i paper, però els passaré a l'ordinador per penjar aquí els que cregui que estarien bé.