Al capdevall

Al capdevall,
si m'he de sentir com un home de reflexions i esperances
només em cal enyorar del llit estan.
Torturar amb la punta dels dits el motlle
que l'egoisme entrenyable del meu cos hi solemnitza.

Al capdevall
i mentrestant em poso al dia tot esmorzant.
l'ombra del meu cap menja de cara a la finestra



i es aleshores el moment mes torbador per escoltar-me.



Al capdevall,
torna Nadal i no em ve de gust anar a rebre la seva carícia
ni enmirallar-me en la borrosa companyonia
i molt menys ser-ne una penyora.

Al capdevall
si em porten a l'infern on tot crema...
de segur que entre les cendres
engraparé una torxa de badall
i encara hi podré veure mes mirades tendres.

Al capdevall,
tanta fam i enuig fràgil va camí del pessebre
que fins i tot la vaca del Maragall
crec que no ha estat mai cega.