Cercador
Al cap i a la fi
Un relat de: BonhomiaNit sembrada de goig i de pànic,
feta per a pasturar
despulles de princeses i rates mortes,
ningú té dret a escollir,
es celebra el cant del gran malefactor.
Nit d'infants morts,
nit d'infants vius,
tots tendres com la poesia,
enterrada misteriosament en la tenebra,
o lluminosa com el cant del sol.
Penes i glòries,
gent entusiasmada,
gent deprimida a més no poder,
gent devorada pel fàstic,
i ja es fa de dia...
Tindrem un bressol per conquerir,
on hi trobarem la nena o el nen,
morts o vius,
riurem, plorarem...
o serem víctimes de la nostra pròpia recança.
I els carrers amb la calor,
i els carrers amb el fred,
per a la majoria tot asfixiant,
fins i tot per a alguns plens de joies...
Qui resta en l'oblit?
Qui resta en el record?
Qui resta en l'ara?
Tot importa.
Però som tan muts...
Muts a la son, muts a la vigília...
Perque no ens nodrim,
som criatures malsanes,
com robots espatllats,
sense ànim de ferir,
al peu d'una muntanya impossible.
Però si sents el goig,
arrapat-hi,
que la divina providència no existeix,
i la Terra no et cuida,
ho duus dins teu,
sigues feliç gràcies a tu.
Comentaris
-
La vida pot ser amarga i dolça a l´hora[Ofensiu]ESTEL | 28-07-2008 | Valoració: 10
"ho duus dins teu,
sigues feliç gràcies a tu."
Tens tota la raó, som nosaltres mateixos qui podem sobreviure a un estat de por, d´insatisfacció, d´angoixa.........Dintre nostre tenim els recursos necessaris per estar sempre endevant, sempre amunt, encara que creiem que no perquè aprenem del que ens ensenyen i no és precisament la manera de viure. Amb esforç amb els ulls tancats a l´exterior i mirant dintre podem trobar la solució.
És molt satisfactori que t´entenguin quan expresses. GRÀCIES de tot cor, i satisfactori també tenir la capacitat de donar un cop d´ànim quan de vegades es veu tot negre......
Guerrers fins al final.
Una abraçada i un petó molt gran, que amb cables o no segur que arriben amb el mateix sentiment del que es vol transmetre.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513866 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA