Al camp de concentració

Quina pena,
Quina mala sort
Haver nascut aquí,
Tan a prop de la mort.

L’esperança de seguir,
De no caure, de no patir,
S’escampa en l’instant de veure
Que res no val la pena.

Que no hi ha pau,
Només hi ha guerra.

Que estic aquí, empresonat
Amb la passió morta
El coratge en carn viva
La confiança buida
Però la nostàlgia forta

Vengeu-me.
Que més mort estic que viu.
Vengeu-me
Torneu-me al meu niu.