Cercador
AJUDAR AL PROïSME
Un relat de: Antonio Mora VergésHo llegia a facebook amb el nom ‘EL CAFE ‘PENDIENTE’
La història possiblement no l’entendran les persones de ‘cor dur’, i els seguidors de 'l’Àngel Blau’, que s’alegren dels patiments aliens.
El narrador estava assentat en un petit cafè, on havia demanat un entrepà i una beguda, i ho consumia assegut en una taula, des d’allà veu com entren dues persones, i diuen :
- Cinc cafès. Dos són per a nosaltres i tres "pendents".
Paguen els cinc cafès, es beuen els seus dos cafès i se'n van. El narrador pregunta al cambrer :
- Que és això dels "cafès pendents"?
I li responen, :
- Espera i veuràs.
Després vénen altres persones. Dues noies demanen dos cafès - paguen normalment. Després d'un temps, vénen tres advocats i demanen set cafès:
- Tres són per a nosaltres, i quatre "pendents".
Paguen per set, es prenen els tres i se'n van. Després un jove demana també dos cafès, un 'pendent', se'n beu un, però paga els dos.
El narrador continua assegut, fa estona que ha deixat de menjar pendent només d’aclarir això dels ‘ cafes `pendents’ , observa com s’apropa al Café des de la Plaça, un home vestit molt humilment, que treu el cap per la porta, i d’adreça al cambrer ; Tenen algun "cafè pendent"?.
Davant la resposta afirmativa l’home passa, s’asseu, i assaboreix amb delectança el ‘seu ‘ cafè.
Algú explica que aquest BON COSTUM començava a Nàpols, on juntament amb l’opulència i la corrupció – o potser com a conseqüència d’una i altra - la pobresa campa per arreu.
La BONA gent paga anticipadament el cafè a algú que no s’ho pot permetre , avui desgraciadament per moltes persones una tassa de cafè calent és un luxe.
Està clar que podem deixar un ‘cafè pendent’, un ‘ esmorzar pendent’, i fins un ‘dinar pendent’, tant, como que si no ho fem les PERSONES DE FORMA INDIVIDUAL, des de les Institucions es CONTINUARÀ DEIXANT MORIR DE FAM als més pobres i febles.
La història possiblement no l’entendran les persones de ‘cor dur’, i els seguidors de 'l’Àngel Blau’, que s’alegren dels patiments aliens.
El narrador estava assentat en un petit cafè, on havia demanat un entrepà i una beguda, i ho consumia assegut en una taula, des d’allà veu com entren dues persones, i diuen :
- Cinc cafès. Dos són per a nosaltres i tres "pendents".
Paguen els cinc cafès, es beuen els seus dos cafès i se'n van. El narrador pregunta al cambrer :
- Que és això dels "cafès pendents"?
I li responen, :
- Espera i veuràs.
Després vénen altres persones. Dues noies demanen dos cafès - paguen normalment. Després d'un temps, vénen tres advocats i demanen set cafès:
- Tres són per a nosaltres, i quatre "pendents".
Paguen per set, es prenen els tres i se'n van. Després un jove demana també dos cafès, un 'pendent', se'n beu un, però paga els dos.
El narrador continua assegut, fa estona que ha deixat de menjar pendent només d’aclarir això dels ‘ cafes `pendents’ , observa com s’apropa al Café des de la Plaça, un home vestit molt humilment, que treu el cap per la porta, i d’adreça al cambrer ; Tenen algun "cafè pendent"?.
Davant la resposta afirmativa l’home passa, s’asseu, i assaboreix amb delectança el ‘seu ‘ cafè.
Algú explica que aquest BON COSTUM començava a Nàpols, on juntament amb l’opulència i la corrupció – o potser com a conseqüència d’una i altra - la pobresa campa per arreu.
La BONA gent paga anticipadament el cafè a algú que no s’ho pot permetre , avui desgraciadament per moltes persones una tassa de cafè calent és un luxe.
Està clar que podem deixar un ‘cafè pendent’, un ‘ esmorzar pendent’, i fins un ‘dinar pendent’, tant, como que si no ho fem les PERSONES DE FORMA INDIVIDUAL, des de les Institucions es CONTINUARÀ DEIXANT MORIR DE FAM als més pobres i febles.
Comentaris
-
M'encanta el relat[Ofensiu]Unicorn Gris | 15-04-2013 | Valoració: 9
Una bona reflexió sobre una bona costum, m'ha agradat. A mes, com a relat està ben fet.
Si tinguessim mes cafes, dinars i begudes per deixar pendents, el món aniria una mica millor.
Ens veiem per relats, salut!! -
Tant de bo[Ofensiu]Nonna_Carme | 14-04-2013
s'estengui aquest costum !
Un relat precios, Antoni. M'ha encantat.
Salutacions.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428103 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS