Ajuda'm i t'hauré ajudat.

Veia una il·lusió exponencial, una forma de viure la vida diferent, amb ganes de menjar-vos el món des d'un punt de vista íntim, personal, profund. intens, ÚNIC.
Era màgia, màgia pura.
Però, malgrat tot, els dies passen, les persones avancen -- o retrocedeixen-, i un home triomfador pot passar a ésser un home fracassat en qüestió de segons.
Malgrat tot, hi ha sensacions que es poden amagar -- que no significa esfumar-se- però si que poden amagar-se fins ésser molt difícil de trobar, però, no impossible.

De cop, un dia el que veies de colors s'ha convertit en quelcom obscur, en quelcom que ha amagat tot els colors que tenia. Aquesta 'cosa' que s'ha anat apagant, no mor, sinó que segueix buscant els colors que, un cop ja havia tingut, i ara els troba en falta.

Això és el que passa dia a dia, el que ens està passant als humans per ésser tan retorçats, per ésser tan ambiciosos i, fins i tot, tan bojos.
Cada cop és un fet més comú. Un cop tenim la felicitat, volem més i no ens conformem amb el que tenim. Busquem i busquem fins que hi ha un moment que la corda s'està a punt de trencar. I és aquí on obres els ulls i dius, què estem fent? És aquí on t'adones que has perdut els colors i t'has tancat a quelcom més obscur.

Ens passa als humans, és a dir, és el que potser t'està passant. Vols seguir amb tot això o vols que jo torni a veure als vostres ulls tot alló que envejava?...

És en aquest punt on t'aconsello que demanis ajuda, més bé, que LI demanis ajuda. T'estima, si t'estima t'ajudarà. Si t'ajuda, inconscientment t'estarà ajudant a tu i a ell/a mateix. Fes-ho.
Si ho fas, veuràs com allò amagat és més fàcil de trobar, és més fàcil amb ell/a que amb soledat.

Sou dos, no un, recorda-ho. Per a tot. Sol/a no podràs.


Ajuda'm, i t'hauré ajudat.