AJUDA PER VIURE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La tempesta ha minvat, la tramuntana ha empès els núvols lluny de la petita i feréstega caseta, la tarda és freda i fosca i la Rut ha encès una llum d´oli i l´ha posat en una lleixa a prop de la xemeneia. A la llar de foc uns clemàstecs aguanten una olla bonyeguda i negra on s´endevina es cou per la ferum unes patates amb cols. El foc és trist poca llenya crema , i sota un banc escon dos o tres troncs de llenya.
La dona, una nena quasi ,no deu tenir més de quinze o setze anys, la tristesa li espurneja ens uns ulls negres molt grans, el seu cabell rogenc el porta pentinat amb una trena . La seva menuda figura esta arrodonida per un ventre bastant gros, el que evidencia el seu estat de gravidesa. La basta vestimenta mil vegades rentada evidencia la pobresa de la noia.
Mira per la finestra a veure si veu en Guerau tornar del monestir no gaire llunyà, té por de quedar-se sola a l´arraconada masia però no queda millor on anar a dues animes en pecat com són ells. Però ella sap que ha sigut l´amor qui ha unit al jove monjo i ella. Som l´any del senyor 1234 i una parella sense casar-se no pot viure junts, el pare prior que va fer fora amb males maneres en Guerau, els va maleir , però ve l´infanto i l´hivern i ha anat a demanar pietat pels dos, unes poques monedes serien suficient.......
Veu pel pujol la figura de l´estimat que s´apropa. Agafa una capa i surt a cercar-lo. De lluny ja li veu la cara trista i ella li comencen a humitejar-se els ulls.
-Guerau com ha anat pregunta?
El noi l´abraça fortament i li diu, quasi m´han fet a fora a empentes, l'església ni el monestir no ens perdonen prefereixen que morim els tres.
Sols em queda un lloc a on demanar , si no ho faig no arribarem a Nadal.
I dient això crida fortament . LLUCIFER AJUDE'NS FORCES DE l'INFERN !
Un rugit espantós se senti sota d´ells , sofre, fum, un personatge malèfic els atansa un saquet ple de monedes i els digué , Guerau a canvi vull la teva anima.
Fet digué el jove monjo, però la Rut i el fillet viuran i esboça un mig somriure.

Comentaris

  • Llucifer.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2019 | Valoració: 10

    Quina por hi ha en tot el relat. És que els pobres m'ha vendre l'ànima a Llucifer.
    Una història commovedora i molt bona on els personatges fan tenir unes experiències molt interessant al voltant del demoni.
    M'ha agradat molt, Montserrat.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • El dimoni.[Ofensiu]
    Nil | 17-11-2019 | Valoració: 10

    Com sempre ..., destaques pels teus relats que o bé entendreixen el cor o bé el fan encongir de neguit i por. Amb aquest relat queda clar que ets una escriptora nata en quan a saber crear atmosferes d'èpoques passades, malgrat que introdueixis la "patata" en la cuina europea uns segles abans que en Colom poses els peus a Amèrica, com diu el Sr. Garcia. .

  • SrGarcia | 16-11-2019

    Quina por, Montserrat.
    Això de vendre l'ànima al dimoni no és poca cosa, encara que no se m'acut millor raó que la de fra Guerau: "la Rut i el fillet viuran". Un frare generós fins al sacrifici més extrem que es pot demanar a un religiós.
    En certa manera m'ha recordat "El nom de la rosa" per la seva ambientació.

    Una observació poca-solta: al segle XIII no hi havia patates a Europa; són un aliment d'origen americà. Potser eren naps i cols el que bullia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

392 Relats

1274 Comentaris

223235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.