Aixopluc de somnis

Rere el televisor viu la quimera,
monstre grotesc que infanta l’amargura.
Per què la gent permet tanta oradura...?
... serà que tenen gola carronyera.

I al món real, on neix la vida vera,
s’hi troben minotaures sense atura,
tan àvids de ruïna, que hom fretura
treves d’amor i bona fe sincera.

Així, no és fàcil pels infants moblar
llurs camps elisis d’àngels i rialles,
ni vèncer cap escull sense plorar.

Per no viure encongits entre muralles,
fugint de qui menysprea imaginar,
s’aixopluguen en somnis i rondalles.

[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]