Això té sentit??

Un relat de: Baiasca

Ordenar idees, he d'ordenar idees, perquè sinó, em tornaré boja.
Perquè collons has tornat, eh? Just quan m'havia convençut que ja no et veuria mai més, quan tu havies quedat reduït a un record que em venia només de tant en tant, preguntant-me que havia estat de tu, que deuries estar estudiant, com et deuria anar, i si encara estaves vivint a Barcelona...
Just, quan el meu cor havia quasi après que no et veuria mai més... I quan et vaig veure, al pensar-ho més tard, vaig creure que et veuria d'any en any... Que no em caldria enfrontar-me mai més al teu record, a la teva presència...
Què o qui et va fer enviar-me aquell missatge? Perquè em vas voler tornar a veure per parlar? No cal que digui quina és la resposta que m'agradaria tant sentir... "perquè m'agrades, perquè et trobo a faltar, perquè m'has agradat sempre, però mai havia trobat el valor de dir-ho...".
M'agradaria tant saber què vols, o què no vols de mi.
Què penses de mi. Si soc una pesada, si et caic bé, si et semblo maca, o lletja...
Si simplement t'agrada passar una estona xerrant amb mi, o si t'agradaria passar-les totes amb la meva companyia...
Has tornat i m'has robat l'estabilitat. M'he tornat un titella que balla al ritme que tu portes... Quan d'una manera o altre apareixes, jo somric. Quan fa massa dies que no se res de tu, el meu cor comença a fer-me mal, i quan penso en la possibilitat de tornar a perdre't per sempre... Però aleshores reapareixes...
I tornes a desaparèixer, i em començo a preguntar si no és que en realitat estàs jugant amb mi... Però com que estic enamorada, aquesta idea em fuig, no m'ho podria creure mai, que tu, juguis amb mi...
Necessito una continuïtat, no una relació intermitent, per poder saber exactament què vull, què sento... I així al veure't més sovint..., tenir el valor de preguntar-te, i el valor de dir-te tot el que sento, tot el que vull, tot el que em crema el cap, tot el que em menja les neurones.
T'havies tornat un simple record que de tant en tant em venia a la memòria, però aleshores, vas tornar, i des de llavors, que tornes ocupar-me els pensaments... M'has pres la vida, una altra vegada... ara és tota teva, i sembla que no te n'adonis... no veus res, o potser fas com si no ho veiessis...
T'hauria de dir que no et vull veure més, perquè tanta distancia, no se si provocada, o conseqüent amb la situació, em comença a fer mal. Em destarota, em treu l'equilibri...
Només vull una resposta... En tinc prou amb un e-mail de tant en tant, un missatge... Res més, que saber que encara ets viu i que de tant en tant penses en mi... i després...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com