Això no és una llegenda

Un relat de: ROSASP

Jo també voldria
matar el drac
que et turmenta...
I sembrar llavors
de roses dins del
teu cor entristit.
Petit infant
nascut en les tenebres,
no tens la sort
de cara...

Com puc canviar
el teu destí?

No tinc cavall
blanc ni negre,
no vull cap espasa
que s'ompli de sang.
Els teus ulls profunds,
perduts i llunyans
són un clam a la llum,
que s'eleva
en l'espai...

Criden a un Sant Jordi
qualsevol
que els obri un camí,
entre fam i pors,
lluites i quimeres.
Massa monstres vius
enceten ferides
i devoren somnis
en cors massa tendres.

Com puc canviar
el teu destí?

Ens separen mars,
muntanyes abruptes.
Vendràs el teu cos,
menjaràs arrels,
portaràs fusell,
perdràs el somriure.
Vull roses per tu,
llibres per llegir-te,
un món sense dracs
on s'hi pugui viure...


Comentaris

  • Vull dir-te[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 17-05-2005

    Vull dir-te que les teves lletres, no sols aquesta, sinó totes, són encisadoes. Enganxen, trontollen dins meu cada cop que les devoro.

    Em sap greu no haver-te llegit abans. És un goig per la mirada i l'ànima.

    Agraeixo el teu comentari i, des d'aquí, et prego que mai deixis d'escriure. De la teva ploma surten meravelles.

    Una abraçada.

  • No: això no és...[Ofensiu]
    Llibre | 29-04-2005

    ...una llegenda. És una crua realitat. Una realitat colpidora que comença amb el desig "jo també voldria / matar el drac / que et turmenta...", continua amb el dubte "Com puc canviar / el teu destí?", i acaba, de nou, amb un desig: "Vull roses per tu, / llibres per llegir-te, / un món sense dracs / on s'hi pugui viure..."

    Serà perquè realment no sabem com canviar el destí?

    Fins aviat,

    LLIBRE




  • EL POEMA és bo però...[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 25-04-2005

    Ens separen mars,
    muntanyes abruptes.

    Bé, és un poema que no m'ha arribat, i crec que es per que hi ha masses tòpics, li intentes donar grandiloquència amb grans adjectius, però no aconsegueixes el resultat esperat.

    Que consti que és una opinió personal, i que en aquest cas et dic el que no m'ha agradat perque els demés ja t'han dit la part positiva. I a més al estar entre el més valorats el meu criteri d'avaluació és més exigent.

    salutacions
    (si no vols de les meves opinions m'ho dius i cap problema)

  • ESTA MOLT VEN ESCRIT![Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 25-04-2005 | Valoració: 10

    No soc un gran entes en poemes, però aquest te allò que es diu urpa felicitats noia que quant dorm escriu, la que escriu entre fogons, dins del cotxe, dixós es el que te prop amb aquest poema, domostres ser aquixa gran dona que sempre hi es d'arrera d'un bon home! Ferran

  • No vull exagerar,[Ofensiu]
    brumari | 24-04-2005 | Valoració: 10

    però, sincerament, el teu poema m'ha salvat el Sant Jordi d'enguany.
    Ha sigut com una bombolla d'oxigen en aquest ambient enrarit de roses a preu d'or i de mercadeig literari.
    La darrera estrofa és magnífica i els quatre últims versos - rodons -, un desig per compartir.
    Et felicito.

  • jordiclusella | 24-04-2005 | Valoració: 9

    Preciós.
    Crític amb el món on vivim i molt valent al mateix temps. Té estrofes realment precioses.
    A més, és un enfocament decididament original per tractar el tema "Sant Jordi"

    Felicitats molt sinceres !

  • Ostia![Ofensiu]
    Sareta_16 | 24-04-2005 | Valoració: 10

    Que macu Rosa, com sempre superan-te!!!uauuu m'encanta, que bonic!!
    Quina imaginació enfocar la història de Sant Jordi en aquests pobres nois on la vida no els hi ha somrigut...:(
    En fi, genial amb això demostres el teu gran cor!:) Felis dia de Sant Jordi wapisima!

  • Sutil i emotiu[Ofensiu]
    daniel vila albero | 23-04-2005 | Valoració: 9

    La companya Rosa escriu aquest poema ple de sentiment i que es correspon amb el seu esma per escriure poesia. El text et porta a la melangia pero no et desborda: està ben tensat el conflicte i s´hi entreveu un llum d' il-lusió i esperança per part de l' autora (tot i que no s' escrigui directament). M' agrada el teu poema i la exposició de la teva biografia. Continua escrivint. Enhorabona!!!

  • Corprenedor i unes paraules precioses que vessen realitat[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Rosa la veritat que m'ha corprés el teu poema i m'ha fet posar la pell de gallina. El poema és preciós i el que descrius és tristisim pero molt real. Jo també he escrit poemes intentant destapar aquesta maleïda realitat de la que ens oblidem massa sovint.
    Crec que tots els que ens som conscients, apart d'intentar viure d'una manera congruent, hem de manifestar aquesta realitat. Devem ser els qui donen paraules als qui se lis han robades (com dic en un poema meu). L'únic que desitj és que arribi un dia en que no sigui precís escriure aquest tipus de poemes debut a que aquesta fosca realitat ja no existeixi.
    Una aferrada pel coll
    Josep

  • Molt emotiu[Ofensiu]
    AINOA | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Hola ROSASP.
    Es un relat molt tendre, el qual mha fet reflexiona molt.
    Es molt injust que en aquest dia nosaltres ens gastem els diners amb una rosa que es fan pagar a preu d'or i en canvi hi han infants que tenen que treballar per poguer viure.
    M'agradat.

  • Escaient[Ofensiu]
    iong txon | 23-04-2005

    per la diada d'avui. Fa reflexionar sobre el problema del mal, antic com el món o millor dit, com l'home. El sofriment dels infants és la prova més inequívoca que hem fet un món injust

  • LA DIX | 23-04-2005 | Valoració: 8

    quanta raó, què tendre i què colpidor alhora...
    jo també voldria
    jo també vull

  • També jo voldria[Ofensiu]
    Lavínia | 23-04-2005 | Valoració: 10

    que aquest infant "nascut entre tenebres", tingués un Sant Jordi que el deslliurés de tots els "dracs" que envolten la seva vida!

    Com sempre el lèxic acull i suavitza aquest món negatiu d'aquesta infantesa que hi descrius.

    Molt petons.

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

644115 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")