Això és el que ignoro d'ells

AIXÒ ÉS EL QUE IGNORO D'ELLS

Puc endevinar,
per la construcció dels seus gestos,
la pràctica totalitat dels seus moviments.

Sé quan van amb la vena inflada,
quan els demana que la inflin
o quan van a la caça d'una bossa
per poder inflar-la.

Els llegeixo els ulls
i em parla el tremolor de les seves mans
i del seu cos sencer.

La seva existència,
autèntica carrera
per no deixar un porus hostil
al contacte de la hipodèrmica,
els hauria de poder alliberar del sofriment.

Però no és així.

No hi ha dia que no estiguin tirats
de qualsevol manera a la vorera
o asseguts, de cames, damunt de la vorada,
les mans cobrint els rostres,
plorant no sé què inconfessables penes,
fent-lo intensament,
colpejant-se tots els racons del seus caps.

I molt fort ha de ser el dolor,
pel que fa a llàgrimes i gestos,
per provocar aquest plor..
perquè es colpegin amb tanta crueltat.

El dolor ..

Això és el que ignoro d'ells:
Què és el que tant de mal els fal!.

Pregunta de la que potser no vull resposta
per no haver d'acusar-me de res
(per això votem polítics, no?..
perquè ens netegin els carrers, oi?)
i poder dormir …. i dormir....
.... plàcidament.

Joan Grasa