Això és amor?

Un relat de: AngelMartinez
Si perquè un tingui amor, hi ha d’haver mil morts,
si per tu ser feliç, has de trepitjar,
si de l’estimar en dius condemnar,
si mai serà net, ni mai de veritat,
si allò que es sent, potser és un moment,
si per no ser clar, mai va començar,
si mai n’ha sigut, només ha plogut.
Ara ja no cal dir-li estimar, que tot el que és, un moment se’n va.
Ja no hi ha foguera, només polseguera,
mai és res el que era, potser bonica ceguera.
Que el país petit, era amb llibertat,
ja no pesa res, per no dir-ne gens.
Quan en veus que certs elements,
n’han fet de l’amor, un joc del dolor.
Un amor sense color, un amor sense olor.
Potser mai serà, allò que vas somiar,
El que va passar, ningú ho reviurà,
el dia passat, demà no ho serà.
No es pot comparar, com va començar,
ni el que varem viure, potser sense buscar.
Ara és avui, i millor així, cadascú pel seu camí.
Sense columnes, sense cireres,
sense desitjos de males tremperes.
Quin mirall en veiés el que eres!!
A romA ja no hi vull anar,
i potser aquell tren que en vas veure passar.
Per tu un objecte, sense subjecte?
Potser mai hi ha relat perfecte, però si vida per demà.
Hi ha qui m’espanta, hi ha qui m’encanta,
tot a la vida sortirà, no tot és digne d’estimar.
Masses cadenes, o masses penes,
Que tot comença, o tot s’acaba,
qui en coneix com caminava.
Era la vida el que estimava.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: