Això a mi no em passarà!

Aquell cap de setmana en Demetri Cartes Escribano estava extasiat contemplant les signatures de Xesca Amor Dolcet. Quina ics tan ben perfilada! Força gruixuda, forta, tan forta que quasi traspassava el paper de justificants de recepció que tenia entre mans. En Demetri —que era carter tal com haureu pensat i el seu nom indica— estava ben decidit, el dilluns faria el cor fort i parlaria amb la Xesca.

———oOo———

La primera vegada que va portar una carta certificada a la Xesca va quedar tan impressionat que la veu no li sortia i les mans li tremolaven.

Desitjava tornar a veure la Xesca, però no tenia cap més carta per a... “Calla! Si no rep cap carta les podria escriure jo...”, va pensar, i així va començar a escriure’n dues o tres per setmana. Va recordar aquell acudit tan antic que deia que hi havia un xicot tan enamorat de la seva promesa que li enviava una carta diària i ella, de tant veure el carter, es va acabar casant amb ell. “Això, a mi no em passarà!” Es va dir a si mateix, “ja que jo sóc el carter!”

De bell començament la Xesca es va estranyar molt de rebre una carta, es va mirar el sobre pel davant i pel darrere i, finalment la va acceptar. Després quan anava rebent més lletres ja li feia més gràcia i somreia una mica, sense saber que les cartes provenien del seu portador...

———oOo———

—No, senyor carter, la Xesca no hi és i estarà uns quants dies fora, però em pot deixar la carta a mi, sóc la Xènia, la seva germana. El dissabte vaig venir del poble pel seu casament.

En Demetri es va quedar petrificat. La Xesca s’havia casat! Mecànicament li donà la carta i en rebre el justificant del certificat va observar que la signatura de la Xènia era calcada a la de la Xesca... La Xènia en observar-lo digué:

—Què l’estranya, senyor carter, la signatura? Veurà com li ho diré. Ni la Xesca ni jo sabem de lletra i ella cada vegada que rebia una carta d’un admirador molt pesat, anava al veí del davant perquè la hi llegís i, és clar de tant veure’s...


———————
Escrit el diumenge 13 de març del 2016 i revisada el mateix dia per la Pilar Campmany i Piqué